Cocopa
Kwikapa | |
---|---|
Tipus | llengua i llengua viva |
Ús | |
Parlants | Mèxic 145 (2010)[1] Estats Units 150 (2007)[2] |
Autòcton de | Mèxic, Estats Units |
Estat | Baixa Califòrnia, Arizona, Sonora, Califòrnia |
Classificació lingüística | |
llengua humana llengua indígena llengües ameríndies Hoka-Sioux hoka-sioux llengües yuma-cochimí | |
Característiques | |
Institució de normalització | Instituto Nacional de Lenguas Indígenas (INALI) |
Codis | |
ISO 639-3 | coc |
Glottolog | coco1261 |
Ethnologue | coc |
UNESCO | 846 |
IETF | coc |
Endangered languages | 1694 |
El cocopa és una llengua pertanyent al grup yuma del Delta de la família yuma-cochimí, la que ha estat inclosa en la hipotètica família hoka. Posseeix uns pocs centenars de parlants, que viuen en la seva majoria en reserves dels cocopes del sud-oest d'Arizona, Estats Units; i a diverses localitats rurals de Baixa Califòrnia i Sonora, a Mèxic. Encara continua sent transmès a les noves generacions, encara que es calcula que la seva extinció està molt propera.
Estatus oficial
Aquesta llengua juntament amb totes les llengües indígenes de Mèxic i l'espanyol van ser elevades a "llengües nacionals" gràcies a la Ley General de Derechos Lingüísticos de los Pueblos Indígenas promulgada l'any 2003.
Fonologia
Vocals
El cocopa té 4 vocals. Les distinció entre vocals llargues i curtes té un valor fonèmic.
Anterior | Posterior | |
---|---|---|
Alta | i / iː | u / uː |
No alta | e / eː | a / aː |
Consonants
El cocopa té 21 consonants.
Bilabials | Alveolars | Retroflexes | Palatals | Velars | Glotals | |||
---|---|---|---|---|---|---|---|---|
plain | labial | |||||||
Oclusives | p | t | ʈ | k | kʷ | ʔ | ||
Africades | ʧ | |||||||
Vibrants | r | |||||||
Fricatives | Centrals | s | ʂ | ʃ | x | xʷ | ||
Laterals | ɬʲ | |||||||
Nasals | m | n | ɲ | |||||
Aproximants | Centrals | j | w | |||||
Laterals | l | lʲ |
- /r/ s'articula usualment com [r] encara que en algunes ocasions és substituït pel al·lòfon [ɾ].
- /ʧ, ɲ, ʃ/ són consonants post-alveolars (palato-alveolars). /lʲ, ɬʲ/ són consonants palatalitzades alveolars.
Síl·laba i fonotàctiques
El model de la síl·laba en la llengua cocopa és del tipus...
- (C)(C)(C)V(ː)(C)(C)
- Els grups consonàntics de dues consonants al començament d'una paraula consisteixen en general d'una fricativa i qualsevol altra consonant, per exemple /sp, ʂm, ʃp, xʧ/. En rares ocasions el grup consonàntic comença amb una consonant lateral o una oclusiva. Per exemple, /lʧ, ɬʲʧ, ps, ʧp/.
- Els grups de tres consonants a l'inici són molt rars. Entre els quals s'han registrat es troba /pxk, pxkʷ, spx/.
Referències
- ↑ INEGI, 2005, pàgina 41.
- ↑ Cocopa a Ethnologue
Bibliografia
- Crawford, James M. (1970). Cocopa Baby Talk. International Journal of American Linguistics, 36, 9-13.
- Crawford, James M. (1978). More on Cocopa Baby Talk. International Journal of American Linguistics, 44, 17-23.
- Crawford, James M. (1989). Cocopa Dictionary. University of California Publications in Linguistics (Vol. 114). Berkeley: University of California Press. ISBN 0-520-09749-1.
- Crawford, James M. (1983). Cocopa Texts. University of California Publications in Linguistics (Vol. 100). Berkeley: University of California Press. ISBN 0-520-09652-5.
- Crawford, James M. (1998). Classificatory Verbs in Cocopa. In Hinton, L. & Munro, P. (Eds.), American Indian Languages: Description and Theory (pp. 5–9). Berkeley: University of California.
- Mithun, Marianne. (1999). The Languages of Native North America. Cambridge: Cambridge University Press. ISBN 0-521-23228-7 (hbk); ISBN 0-521-29875-X.
- Wares, Alan C. (1968). A Comparative Study of Yuman Consonantism. Janua Linguarum, Series Practica (No. 57). The Hauge: Mouton.
Enllaços externs
- «Native American Audio Collections: Cocopa». Societat Filosòfica Americana. Arxivat de l'original el 2016-05-13. [Consulta: 2 febrer 2014].
- LLista Swadesh del cocopa (de Wiktionary)
- Diccionari cocopa a Google Books
- Cocopah language audio Bible stories and lessons - free mp3 downloads
- Cocopah basic lexicon at the Global Lexicostatistical Database