Artroeïta
Artroeïta | |
---|---|
Artroeïta del Monte Somma, Vesuvi, Itàlia | |
Fórmula química | Pb[AlF₃(OH)₂] |
Epònim | Arthur Stanley Roe (en) |
Localitat tipus | Grand Reef mine (en) |
Classificació | |
Categoria | halurs |
Nickel-Strunz 10a ed. | 3.CC.15 |
Nickel-Strunz 9a ed. | 3.CC.15 |
Dana | 11.6.18.1 |
Propietats | |
Sistema cristal·lí | triclínic |
Hàbit cristal·lí | cristalls tabulars de fins a 1 mm. |
Estructura cristal·lina | a = 6.27Å, b = 6.821Å, c = 5.057Å, α = 90.68°, β = 107.69°, γ = 104.46° |
Color | incolor |
Exfoliació | perfecta a {100}, bona a {010} |
Fractura | concoidal |
Tenacitat | fràgil |
Duresa | 2,5 |
Lluïssor | vítria |
Color de la ratlla | blanca |
Diafanitat | semitransparent |
Densitat | 5,36 a 5,43 g/cm³ |
Propietats òptiques | biaxial (-) |
Índex de refracció | nα = 1.629; nβ = 1.682; nγ = 1.691 |
Birefringència | δ = 0,062 |
Angle 2V | mesurat: 41° a 42°, calculat: 42° |
Més informació | |
Estatus IMA | aprovat |
Codi IMA | IMA1993-031 |
Símbol | Ate |
Referències | [1] |
L'artroeïta[2] és un mineral de la classe dels halurs. Fou descoberta per A.R. Kampf i E.E. Foord el 1993 a la mina Grand Reef d'Arizona. El seu nom fou posat en honor d'Arthur Roe (1912–1993), químic nord-americà i recol·lector de mineralls microscòpics de Tucson, Arizona, EUA.[3]
Característiques
[modifica]L'artroeïta és un mineral de plom, alumini, fluor, oxigen i hidrogen, químicament una hidroxisal, un hidroxifluorur de fórmula química Pb[AlF₃(OH)₂]. És incolora, i la seva duresa és de 2,5 a l'escala de Mohs. Té una densitat de 5,36 a 5,43 g/cm³, i cristal·litza en el sistema triclínic, normalment en forma de cristalls tabulars de fins a 1 mm, amb formes {100}, {010}, {001}, {10_1}, {011}, {11_1} i {121}. Té una fractura concoidal i una exfoliació perfecta a {100}.
Segons la classificació de Nickel-Strunz, l'artroeïta pertany a «03.CC - Halurs complexos. Soroaluminofluorurs.» juntament amb els següents minerals: gearksutita, acuminita, tikhonenkovita, calcjarlita, jarlita i jørgensenita.
Formació
[modifica]Es forma en zones oxidades de dipòsits epitermals de coure, plom i plata. Es troba associada a altres minerals com quars, moscovita, linarita, galena, fluorita, calcioaravaipaita i anglesita.
Referències
[modifica]- ↑ «Artroeite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 30 juliol 2014].
- ↑ Riba, O.; Melgarejo, J.C.; Mata, J.M. Vocabulari de mineralogia. Segons les normes de la International Mineralogical Association. Amb equivalències angleses. Edicions Universitat Barcelona, 2000. ISBN 9788493100100 [Consulta: 3 abril 2012].
- ↑ Anthony, J.W.; Bideaux, R.A.; Bladh, K.W. [et al.].. «Artroeite». A: Handbook of Mineralogy (pdf). Chantilly, EUA: Mineralogical Society of America, 2005 [Consulta: 2 abril 2012].