[go: up one dir, main page]

Vés al contingut

Arsaber

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Aquesta és una versió anterior d'aquesta pàgina, de data 18:08, 5 set 2022 amb l'última edició de EVA3.0 (bot) (discussió | contribucions). Pot tenir inexactituds o contingut no apropiat no present en la versió actual.
(dif.) ←la pròxima versió més antiga | vegeu la versió actual (dif.) | Versió més nova → (dif.)
Plantilla:Infotaula personaArsaber
Biografia
Naixementsegle VIII Modifica el valor a Wikidata
Mortsegle IX Modifica el valor a Wikidata
Quaesitor (en) Tradueix
Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciópatrici, monjo Modifica el valor a Wikidata
Família
CònjugeCalomaria Modifica el valor a Wikidata
FillsTeodòsia Modifica el valor a Wikidata
ParePancraci Modifica el valor a Wikidata
GermansJoan el Gramàtic
Irene Modifica el valor a Wikidata

Arsaber, en grec antic Ἀρσαβήρ, de l'armeni Arshavir, va ser un noble de l'Imperi Romà d'Orient que va intentar sense èxit apoderar-se del tron imperial l'any 808.

Biografia

[modifica]

Arsaber era un alt funcionari d'origen armeni que tenia el rang de patrici. Va exercir de κοιαίστωρ/κυαίστωρ τοῦ ἱεροῦ παλατίου (qüestor del Palau sagrat) amb l'emperador Nicèfor I. El febrer del 808 va ser el cap d'una conspiració de la que també hi formaven part diversos alts dignataris eclesiàstics. No se saben prou bé les raons exactes d'aquesta aliança inusual entre funcionaris i membres del clergat. Podria reflectir les tensions dins l'elit romana d'Orient davant les mesures fiscals rigoroses de Nicèfor. A més, la seva política religiosa i la promoció de Nicèfor I de Constantinoble com a patriarca de Constantinoble quan només era un laic va disgustar a l'Església. De qualsevol manera, es va descobrir la conspiració i els participants van arrestats, castigats i se'ls van requisar les seves propietats abans d'enviar-los a l'exili. Arsaber va se tonsurat i exiliat a un monestir de Bitínia. La seva filla, Teodòsia, era casada amb el futur emperador Lleó V l'Armeni, que havia estat durant un temps el favorit de l'emperador Nicèfor abans de ser exiliat, probablement pels seus vincles amb Arsaber.[1]

Referències

[modifica]
  1. Kajdan, Aleksandr (ed.). The Oxford Dictionary of Byzantium. Nova York; Oxford: Oxford University Press, 1991, p. 186, 1209. ISBN 9780195046526. 

Bibliografia

[modifica]
  • Treadgold, Warren. The Byzantine revival, 780-842. Stanford, Calif.: Stanford University Press, 1988. 504 p. ISBN 9780804714624