Alella

Alella

Escut d'armes
Església de Sant Feliu
Tipus	municipi de Catalunya
Localització
41° 29′ 42″ N, 2° 17′ 46″ E / 41.495°N,2.296°E / 41.495; 2.296
Estat	Espanya
Comunitat autònoma	Catalunya
Província	província de Barcelona
Àmbit funcional territorial	Àmbit Metropolità de Barcelona
Comarca	Maresme
Capital	Alella
Població humana
Població	10.139 (2023) (1.056,15 hab./km²)
Llars	48 (1553)
Gentilici	Alellenc, Alellenca
Idioma oficial	català
Geografia
Superfície	9,6 km²
Banyat per	riera d'Alella
Altitud	90 m
Limita amb	el Masnou Tiana Vallromanes Teià Santa Maria de Martorelles Montgat
Patrocini	Feliu de Girona i Madrona de Tessalònica
Organització política
• Alcalde	Marc Almendro i Campillo (2019–)
Identificador descriptiu
Codi postal	08328
Fus horari	UTC+01:00
Codi INE	08003
Codi IDESCAT	080039
Altres
Agermanament amb	Brogliano Carquefou
Lloc web	alella.cat

Alella és un municipi de la comarca del Maresme que té 9.764 habitants (2018).^[1]

La vila d'Alella és documentada per primer cop l'any 975, en un contracte de venda de terres de Premià, marcant-ne els límits de ponent. S'han trobat documents que daten de 993 on s'esmenta la parròquia de Sant Feliu d'Alella en una permuta de terres entre el matrimoni de Guillem i Guilla i el monestir de Sant Cugat del Vallès.

La jurisdicció del poble d'Alella va ser propietat dels comtes de Barcelona, i per tant Alella va continuar sent poble de caràcter reial. En algunes ocasions, però, la corona va alienar els seus drets sobre aquestes terres, com en el cas de Pere III, que va vendre les terres a Pere Desplà per 3.000 florins (1353), encara que van tornar a les propietats reials confirmant-ne els privilegis Joan II, Carles I i Felip II. Aliens a totes les compravendes reials, al poble hi vivien els senyors de la Casa d'Alella, que gaudien de l'usdefruit de la tercera part dels delmes de la parròquia i n'exercien una mena de senyoria. La Casa d'Alella també era anomenada Casa del Terçó o de les Quatre Torres, i està documentada des del segle xvii. Els primers senyors que van gaudir d'aquests drets van ser els Banyeres, documentats des de finals de XIII.

A partir del Decret de Nova Planta,^{[cal citació]} Alella va passar de ser una parròquia a ser un municipi, i les reunions del Consell es feren ja a l'Ajuntament. Durant la Guerra de Successió Espanyola les propietats de les famílies d'Alella van ser confiscades, donada la tendència que tenien a favor de l'arxiduc Carles.

Salvador Lleonart, natural d'Alella, va ser el cap dels serveis d'espionatge de l'exèrcit català durant la fase final del conflicte després que la Junta de Braços va declarar la resistència a ultrança, al juliol del 1713. Fins a la capitulació de Barcelona, l’11 de setembre de 1714, es va encarregar de mantenir la comunicació i de coordinar les accions entre la capital catalana i l'exèrcit exterior del marquès del Poal. Acabada la confrontació, els seus béns van ser confiscats i, el 1729, optà per l'exili. El 1736 va viatjar al banat de Temesvar, on es va fundar la ciutat de Nova Barcelona. Com la resta de colons, va abandonar la regió el 1738 i es va establir a Budapest, on morí a mitjan 1739.^[2]

Alella de Mar o Cases de Mar era un antic barri marítim del terme municipal d'Alella i estava situat a la desembocadura de la riera d'Alella. A mitjans del segle xix el barri es va agregar al terme municipal del Masnou. Actualment forma conurbació amb la vila de Masnou i compta amb uns 1.415 veïns.

L'any 1934 s'edificaren les escoles Fabra, gràcies al suport del Marquès d'Alella, Ferran Fabra i Puig. El 22 de juliol de 1936 la part interior de l'església fou destruïda. Un cop acabada la Guerra Civil espanyola Alella va viure 40 anys de dictadura i va evolucionar en la mesura del que permetia el règim.

L'any 1960 apareix el primer exemplar de la Revista Alella, que va ser una de les primeres publicacions en català. Poc més tard, s'hi construí una sortida de l'autopista Barcelona-Mataró, que va millorar molt les comunicacions.

El 1975 es comencen a celebrar a Alella els actes del Mil·lenari de la localitat, i aquest any es comencen a celebrar les festes de la Verema i l'aplec de l'Arròs.

El Club Rugby Alella és un equip de rugbi fundat l'any 1993 a Alella. És l'equip més antic de la comarca del Maresme. La temporada 2016/17 ha estat la primera en què ha competit el sènior femení, que se suma al sènior masculí i l'escola. Aquesta temporada el sènior masculí està jugant a la tercera catalana de la Federació Catalana de Rugby. Per la seva banda el femení ho fa en la segona catalana. El local en que juguen els seus partits és l'Estadi Municipal.^[3]

Límits del terme municipal:

Santa Maria de Martorelles	Vallromanes
Tiana		Teià
	Montgat	El Masnou

Evolució demogràfica

1497 f 1515 f 1553 f 1717 1787 1857 1877 1887 1900 1910 44 - 48 511 867 1.605 1.565 1.507 1.370 1.387

1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1990 1992 1994 1.498 1.597 1.542 1.673 1.903 2.300 3.386 6.433 6.943 6.943

1996 1998 2000 2002 2004 2006 2008 2010 2012 2014 7.696 7.889 8.413 8.796 8.831 9.013 9.260 9.557 9.610 9.651

2016 2018 2020 2022 2024 2026 2028 2030 2032 2034 9.632 9.764 9.904 10.079 - - - - - -

1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.)

• Francesc Ferrer i Guàrdia, també conegut com a Francisco Ferrer, anarquista i lliurepensador, executat el 1909 al castell de Montjuïc, arran de la Setmana Tràgica.

El 31 de març de 2011, el Ple de l'Ajuntament d'Alella, municipi on va néixer el pedagog, va aprovar la concessió del títol de fill predilecte d'Alella.

"Els motius per a la concessió del títol de fill predilecte han tingut en compte, entre d'altres, la rellevància històrica de Francesc Ferrer i Guàrdia, la transcendència i vigència de la seva contribució a la pedagogia, la seva aportació a la divulgació del coneixement i la seva condició d'alellenc més universal."^[4]

L'agricultura d'Alella es basa preferentment en la producció vitícola. Hi ha una important producció de vi, preferentment blanc, amb denominació d'origen pròpia. La cooperativa Alella Vinícola, fundada el 1906, n'és la principal productora i fou un dels primers cellers cooperatius de Catalunya.

El vi de la Denominació d'Origen Alella (D.O. Alella) procedeix de vinyes conreades a la mateixa localitat d'Alella, però també als termes municipals veïns de Tiana, Montgat, El Masnou, Teià i altres.

El Ple de l'Ajuntament està format per 13 regidors. En les eleccions municipals de 2019 la coalició formada per Esquerra Republicana de Catalunya-Sumem per Alella-Acord Municipal (ERC-SxA-AM) obtingué 7 regidors, Junts n'obtingué 10, Alternativa per Alella-Candidatura d'Unitat Popular-Alternativa Municipalista (AA-CUP-AMUNT) 1, Gent d'Alella (gdA) 1, Ciutadans - Partit de la Ciutadania (Cs) 1 i el Alella Primer-Partit dels Socialistes de Catalunya-Candidatura de Progrés (AP-PSC-CP) 1.

La primera legislatura després del franquisme, des de l'any 1979 i fins al 1983, l'Ajuntament d'Alella va estar dirigir pels independents de Candidatura Democràtica d'Alella (C.D. Alella), amb José Antonio Casco i Robledo com a alcalde. Entre l'any 1983 i fins al 2003, el municipi va estar governat per Convergència i Unió (CiU)), en diferents coalicions amb altres partits al no obtinir una majoria suficientment àmplia. Els seus alcaldes en aquest període han estat Josep Maria Casals i Casals, Lluís Rius i Valls, Antoni Caralps i Riera i Salvador Artés i Llovet. Des de la victòria d'Esquerra Republicana de Catalunya (ERC+SxA-AM) a les eleccions municipals de 2003 la ciutat ha estat governada per ERC+SxA-AM, amb Andreu Francisco i Roger fent d'alcalde entre 2003 i 2019 i Marc Almendro i Campillo des del 2019.

Eleccions municipals de 26 de maig de 2019 - Alella
Candidatura			Cap de llista	Vots		Regidors
	Esquerra Republicana de Catalunya + Sumem per Alella - Acord Municipal		Marc Almendro i Campillo	1974	41,05 %	7 ()
	Junts per Catalunya-Alella		Esteve García-Ossorio i Barroso	688	14,31 %	2 (+1)
	Alternativa per Alella-Candidatura d'Unitat Popular-Alternativa Municipalista	Fitxer:Logotip CUP marge.svg	Marc Ullod i López	477	9,92 %	()
	Gent d'Alella		José Bardés i Conesa	457	9,50 %	1 (-1)
	Ciutadans - Partit de la Ciutadania		Susana Alonso i Ortiz	441	9,17 %	1 (+1)
	Partit dels Socialistes de Catalunya-Compromís per Barcelona-Units-Candidatura de Progrés		Cristóbal Zueras i Rosales	439	9,13 %	1 ()
	Altres candidatures[5]			291	6,05 %	0 ( -1)
	Vots en blanc			42	0,87 %
Total vots vàlids i regidors				4809	100 %	13
	Vots nuls			18	0,37 %
Participació (vots vàlids més nuls)				4827	66.02%**
Abstenció				2484*	33,98%**
Total cens electoral				7311*	100 %**
Batlle: Marc Almendro i Campillo (ERC) (15/06/2015) Per majoria absoluta dels vots dels regidors (8 vots: 7 d'ERC, 1 de CUP[6])
Fonts: Ministeri de l'Interior.[7] Junta Electoral de la Zona de Mataró.[8] Periòdic Ara.[9] (* No són vots sinó electors. ** Percentatge respecte del cens electoral.)

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979

Període	Alcalde o alcaldessa	Partit polític	Data de possessió	Observacions
1979–1983	José Antonio Casco i Robledo	C.D. Alella	19/04/1979	--
1983–1987	Josep Maria Casals i Casals		28/05/1983	--
1987–1991	Josep Maria Casals i Casals		30/06/1987	--
1991–1995	Lluis Rius Valls		15/06/1991	--
1995–1999	Antoni Caralps Riera		17/06/1995	--
1999–2003	Salvador Artes Llovet		03/07/1999	--
2003–2007	Andreu Francisco i Roger		14/06/2003	--
2007–2011	Andreu Francisco i Roger	altres	16/06/2007	--
2011–2015	Andreu Francisco i Roger		11/06/2011	--
2015–2019	Andreu Francisco i Roger		13/06/2015	--
2019-2023	Marc Almendro i Campillo		15/06/2019	--
Des de 2023	n/d	n/d	17/06/2023	--
Fonts: Municat.[10]

• Església de Sant Feliu d'Alella, construcció romànica.
• Cal Marquès, edifici classicista.
• Casa Alella o de les Quatre Torres, edifici eclèctic (segle xix).
• Escoles Pies o Cal governador, edifici neoclàssic-historicista (segle xix).
• Cooperativa Alella Vinícola; el celler és de l'arquitecte modernista Jeroni Martorell i Terrats.
• Masia Museu Municipal Can Magarola, Casal del Vi d'Alella. S'hi pot tastar el fruit de les vinyes d'Alella i s'hi pot veure un recull d'objectes relacionats amb les tradicions i feines del vi.^[11]
• Centre Cultural Can Lleonart. De propietat municipal des de 1985, els seus orígens es remunten a l'edat mitjana. Presenta una característica façana esgrafiada coronada per un ornament ondulat d'època barroca. La casa es troba a la confluència d'ambdues rieres i estava situada prop de la creu de terme del municipi, desapareguda a causa dels aiguats del darrer terç del segle xviii. L'aspecte actual de la casa s'explica en el context de bonança econòmica del segle xviii.
• Can Gaza, on hi ha l'esplai d'Alella, casal de joves i casal d'avis, a més dels diables i els capgrossos, inclosos els gegants

En altres projectes de Wikimedia:
	Commons (Galeria)
	Commons (Categoria)

• Pàgina web de l'Ajuntament
• Informació de la Generalitat de Catalunya
• Informació de la Diputació de Barcelona
• Informació de l'Institut d'Estadística de Catalunya