[go: up one dir, main page]

Vés al contingut

Ahaggar

Aquesta és una versió anterior d'aquesta pàgina, de data 22:31, 10 des 2023 amb l'última edició de Castell (discussió | contribucions). Pot tenir inexactituds o contingut no apropiat no present en la versió actual.
(dif.) ←la pròxima versió més antiga | vegeu la versió actual (dif.) | Versió més nova → (dif.)
Per a altres significats, vegeu «Kel Ahaggar».
Plantilla:Infotaula indretAhaggar
Imatge
Tipusmassís
serralada
altiplà
regió cultural Modifica el valor a Wikidata
Localització
Entitat territorial administrativaProvíncia de Tamanghasset (Algèria) Modifica el valor a Wikidata
lang=ca Modifica el valor a Wikidata Map
 23° 17′ 19″ N, 5° 32′ 03″ E / 23.28861°N,5.53417°E / 23.28861; 5.53417
Format per
Característiques
Altitud2.908 m
2.021 m Modifica el valor a Wikidata
Punt més altTahat Modifica el valor a Wikidata  (2.908 m Modifica el valor a Wikidata)
Superfície50.000 km² Modifica el valor a Wikidata
World Database on Protected Areas
IdentificadorModifica el valor a Wikidata 23177 Modifica el valor a Wikidata
Modifica el valor a Wikidata
Història
PeríodeProterozoic Modifica el valor a Wikidata
Situació.

L'Ahaggar (amazic: Idurar n Uhaggar; àrab: جبال هقار, jibāl Haqqār) és una serralada d'Algèria que forma un parc nacional. Forma part de l'ecoregió dels Boscs xeròfits montans del Sahara occidental. Aquests territoris són habitats pels Kel Ahaggar, uns 500.000 km² entre l'Ahanef a l'est, el Tassili n'Ajjer al nord-est, l'Immidir al nord, i l'Adrar des Ifoghas i l'Ayr al sud. La població estimada era vers 1950 de 5.000 habitants, de les tribus kel ghela, taytok i tégehé mellet que en conjunt, amb els seus vassalls, formen la confederació dels Kel Ahaggar. El cap tradicional o amenokal és escollit entre els Kel Ghela. Quasi tota la població és nòmada i la societat està divida en tres classes o castes: el nobles (ihaggaran o imuhagh), els plebeus vassalls (amghid, plural imghad) i els esclaus (akli, plural iklan). La seva llengua és el tamahakk i l'escriptura el tifinagh.

En aquest territori hi ha pintures rupestres i algunes restes d'indústries lítiques (neolítiques). El país estava governat per un amenokal. La missió d'exploració Flatters fou massacrada el 1880; llavors, fou reconegut per la missió Foureau-Lamy el 1898; l'amenokal Musa ag Amastan es va sotmetre el 1904 al comandant Laperrine i fou incorporat al territori francès dels Oasis, amb capital a Tamanrasset.

Bibliografia

[modifica]
  • H. Lhote, Les Touaregs du Hoggar, París 1944.

Vegeu també

[modifica]