Mínim de Dalton
El mínim de Dalton fou un període de baixa activitat solar que durà de 1790 a 1830.[1] Pren el nom del meteoròleg britànic John Dalton. Com el mínim de Maunder i el mínim de Spörer, el mínim de Dalton coincidí amb un període de temperatura global per sota de la mitjana. Durant aquest període hi hagué una variació de temperatura d'aproximadament 1 °C.
La causa exacta de la temperatura més baixa del normal durant aquest període no se sap completament. Alguns estudis han suggerit que l'augment de vulcanisme fou en gran part responsable del refredament.[2]
Durant l'any sense estiu, al 1816 i durant el mínim de Dalton, la raó principal per a les temperatures fredes d'aquest any fou la colossal erupció del mont Tambora a Indonèsia, una de les dues més grans erupcions dels últims 2.000 anys.
Referències
[modifica]
 |
Aquest article té bibliografia, però no se sap quina referència verifica cada part. Podeu millorar aquest article assignant cadascuna d'aquestes obres a frases o paràgrafs concrets. |
- Komitov Boris i Vladimir Kaftan (2004) "The Sunspot Activity in the Last Two Millenia on the Basis of Indirect and Instrumental Index: Time Series Models and Their Extrapolations for the 21st Century", en Proceedings of the International Astronomical Union, 2004, pàg. 113-114.
- Wagner, Sebastian Eduardo Zorita (2005) "The influence of volcanic, solar and CO2 forcing on the temperatures in the Dalton Minimum (1790–1830): a model study (; vegeu l'historial i l'última versió).", Climate Dynamics v. 25, pàg. 205–218, doi 10.1007/s00382-005-0029-0.
- Wilson, Robert M. (nd) "Volcanism, Cold Temperature, and Paucity of Sunspot Observing Days (1818-1858): A Connection?", The Smithsonian/NASA Astrophysics Data System, consultat al febrer de 2009.