Moràcies
Moraceae | |
---|---|
Castilla elastica | |
Planta | |
Tipus de fruit | drupa |
Període | |
Cretaci inferior – recent[1]
| |
Taxonomia | |
Superregne | Eukaryota |
Regne | Plantae |
Ordre | Rosales |
Família | Moraceae Gaudich., 1835 |
Tipus taxonòmic | Morus |
Nomenclatura | |
Estatus | Nomen conservandum |
Les moràcies (Moraceae) són una família de plantes angiospermes de l'ordre de les rosals (Rosales),[2] dins del clade de les fàbides, un subclade de les ròsides.[3] Són un conjunt d'unes 1.290 espècies, agrupades en 48 gèneres,[4] amb una distribució cosmopolita, però són especialment presents en zones de climes càlids i tropicals.[5]
Descripció
Són arbres, arbusts o lianes amb tiges llenyoses i poques vegades plantes herbàcies, monoiques o dioiques, que es caracteritzen perquè acostumen a tenir un làtex de color blanc o groguenc. Les fulles són peciolades, simples, enteres, amb estípules, dentades o lobulades i poden ser pinnades o palmades, acostumen a estar disposades de manera alterna. Les flors són unisexuals, habitualment amb un periant format per 4 o 5 sèpals. A les flors masculines l'androceu és format per quatre estams, situats de manera oposades a cadascun dels quatre sèpal. A les flors femenines el gineceu és format per un pistil amb dos carpels i dos estils, l'ovari és unilocular, amb un sol òvul, i pot ser súper o ínfer. Les flors s'agrupen en inflorescències axil·lars o terminals amb forma d'aments pèndols. El fruit pot ser una drupa o un aqueni, isolat o formant agrupacions formant un pseudofruit on hi pot participar el receptacle de cada flor, un siconi o un fruit sincàrpic.[6][7][8]
Taxonomia
Aquesta família va ser publicada per primer cop l'any 1835, sota el nom de Moreae i atribuida al botànic francès Charles Gaudichaud-Beaupré (1789-1854), a l'obra Genera plantarum ad familias suas redacta,[9][10] editada pel botànic alemany Carl Bernhard von Trinius (1778-1844) i possiblement amb la col·laboració de Gustav Heinrich von Bongard (1786-1839).[11]
Tribus
Actualment es reconeixen set tribus dins les moràcies: Artocarpeae, Chlorophoreae, Dorstenieae, Ficeae, Moreae, Parartocarpeae i Olmedieae.[5][4]
Gèneres
Dins d'aquesta família es reconeixen els 48 gèneres següents,[12] adscrits a les set tribus reconegudes:[4]
Artocarpeae | Chlorophoreae | Dorstenieae | Ficeae | Moreae | Parartocarpeae | Olmedieae |
|
|
|
|
|
|
|
Farmacologia
A la família de les moràcies hi ha espècies importants com a font de compostos bioactius com ara flavonoides, alcaloides, esteroides, glicòsids, terpenoidess, saponines, tanins o fitoalexines. Addicionalment també tenen propietats antioxidants, antihelmíntiques, antihipertensives o antimicrobianes.[13]
Referències
- ↑ Entrada «Moraceae» de la Paleobiology Database (en anglès). [Consulta: 20 desembre 2022].
- ↑ Byng et alii., 2016, p. 16.
- ↑ Byng et alii., 2016, p. 3.
- ↑ 4,0 4,1 4,2 Cole, Theodor; Gardner, Elliot «Moraceae Phylogeny Poster (MorPP) 2023» (en anglès). The Plant Phylogeny Posters (PPP) project, 7-2023, pàg. 1.
- ↑ 5,0 5,1 «MORACEAE Gaudichaud» (en anglès). Angiosperm Phylogeny Website, version 14, 01-07-2017. [Consulta: 28 desembre 2023].
- ↑ «Moraceae General information» (en anglès). Plants of the World Online. Royal Botanic Gardens. Kew. [Consulta: 28 abril 2024].
- ↑ Chowdhury wt alii, 2023, p. 227.
- ↑ Acevedo-Rodríguez, Pedro «Moraceae» (en anglès). Guide to the genera of lianas and climbing plants in the neotropics. National Museum of Natural History. Smithsonian Institution, 2020.
- ↑ «Moraceae Gaudich.» (en anglès). International Plant Names Index, The Royal Botanic Gardens, Kew, Harvard University Herbaria & Libraries and Australian National Botanic Gardens. [Consulta: 28 desembre 2023].
- ↑ Trinius, 1835, p. 13.
- ↑ «Genera Plantarum ad familias suas redacta. Petrapoli» (en anglès). International Plant Names Index, The Royal Botanic Gardens, Kew, Harvard University Herbaria & Libraries and Australian National Botanic Gardens. [Consulta: 28 desembre 2023].
- ↑ «Moraceae subsp. philippinensis» (en anglès). Plants of the World Online. Royal Botanic Gardens. Kew. [Consulta: 22 desembre 2023].
- ↑ Chowdhury wt alii, 2023, p. 232.
Bibliografia
- Chowdhury, Swapan Kumar; Basnett, Deewa; Banerjee, Mainak «Pharmacological Treasures of the Moraceae Family: Bioactive Compounds and Therapeutic Potential» (en anglès). Plant Science Today, vol. 10, núm. especial 2, 2023, pàg. 226-234. DOI: 10.14719/pst.2385.
- Trinius, Carl Bernhard. Genera plantarum ad familias suas redacta (en llatí). Petrapoli, 1835.
Enllaços externs
- Fitxa de les Moràcies al GRIN Arxivat 2008-10-12 a Wayback Machine. (anglès)