Monestir de Jonqueres

Monestir de Jonqueres
Imatge del claustre de l'Església de la Concepció, precedent de l'antic monestir de Jonqueres
Epònim	Sant Vicenç de Jonqueres
Dades
Tipus	Monestir desaparegut
Arquitecte	Jeroni Granell i Mundet (reconstrucció)
Construcció	segle xiii -
Data de dissolució o abolició	1869
Característiques
Estat d'ús	enderrocat o destruït
Estil arquitectònic	Arquitectura gòtica
Material	maó i Pedra de Montjuïc
Campanar	procedent de l'església de Sant Miquel  (1879)
Localització geogràfica
Entitat territorial administrativa	Sant Pere, Santa Caterina i la Ribera (Barcelonès)
Localització	Entre els carrers de Jonqueres, torrent de Jonqueres, plaça de Jonqueres (aquests dos darrers vials desapareguts amb l'obertura de la Via Laietana), i un tram nord de la muralla medieval i moderna de Barcelona
41° 23′ 16″ N, 2° 10′ 27″ E / 41.38773°N,2.1742°E / 41.38773; 2.1742
Conservació i restauració
1869	enderroc
1871	reconstrucció en ubicació actual
1888	reconstrucció claustre
Activitat
Diòcesi	Diòcesi de Barcelona

Santa Maria de Jonqueres fou un monestir de monges de la ciutat de Barcelona que va estar al carrer de Jonqueres des del segle xiii fins al xix, en què l'església i el claustre foren traslladats pedra a pedra al carrer d'Aragó i avui en dia forma part de l'església parroquial de la Concepció al districte de l'Eixample.

La congregació de monges va néixer l'any 1214 dintre de la parròquia de Sant Vicenç de Jonqueres, entre Sabadell i Terrassa. El 1273, les monges es van traslladar a una nova ubicació dintre de la ciutat de Sabadell per a traslladar-se de nou el 1293 al seu emplaçament definitiu en el barceloní carrer de Jonqueres. Eren de l'orde de les Monges Comanadores de Sant Jaume, branca femenina conventual de l'Orde de Sant Jaume de l'Espasa, orde militar d'origen castellà.

Ocupava el solar que hi ha entre la plaça Urquinaona, el carrer de Jonqueres i la Via Laietana (antic Torrent de Jonqueres). No va ser mai un monestir massa destacat i la congregació va acabar dissolent-se el 1810 després que les monges fossin expulsades per les tropes napoleòniques. L'edifici es va convertir llavors en hospital militar. A mitjans del segle xix es va transformar en correccional per a passar a ser uns anys més tard caserna militar.

El 1867 es va convertir en església parroquial dedicada a la Concepció i Assumpció de la Mare de Déu. Però, el 1869, una resolució del Govern va decidir que el recinte de l'antic monestir havia de ser enderrocat per raons urbanístiques.

El rector va iniciar llavors una sèrie de gestions per a salvar l'antic cenobi. Treballant d'acord amb la Comissió de Monuments i amb l'Acadèmia de Belles Arts, va aconseguir el permís per a traslladar l'edifici fins a una nova ubicació a l'actual barri de l'Eixample que, en aquesta època, encara era una zona de camp. El trasllat es va realitzar sense problemes, conservant l'estructura original del monestir; se'n va encarregar Jeroni Granell i Mundet que el 1871 hi traslladà el temple i el 1888 el claustre. El 1879 es va afegir al conjunt un campanar procedent de l'església de Sant Miquel que havia estat derruïda el 1869. En reconstruir-lo, però, s'hi van afegir elements que el van desfigurar.

Unes obres de la via Laietana realitzades l'any 2022 van deixar al descobert noves restes arqueològiques del monestir, que el Servei Municipal d’Arqueologia de l'Ajuntament de Barcelona va decidir no conservar pel seu escàs valor patrimonial.^[1]

• 
  Interior de l'església
• 
  Retaule de Sant Jaume (s. XV), obra de Ferrer Bassa avui al Museu Diocesà de Barcelona

• Pladevall, Antoni. Els monestirs catalans. Ediciones Destino, 1970. ISBN 8423305112. 
• Peñarroja, Jordi. Edificis viatgers de Barcelona. Barcelona: Llibres de l'Índex, 2007. ISBN 9788496563261. 

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Monestir de Jonqueres

• Monestirs de Catalunya. Santa Maria de Jonqueres
• Ressenya històrica al lloc web de la parròquia de la Concepció Arxivat 2013-08-25 a Wayback Machine.
• Guia temàtica Biblioteca ETSAB: Església de Santa Maria de Jonqueres