[go: up one dir, main page]

Vés al contingut

Monestir de Jonqueres

Aquesta és una versió anterior d'aquesta pàgina, de data 19:29, 11 oct 2022 amb l'última edició de JoRobot (discussió | contribucions). Pot tenir inexactituds o contingut no apropiat no present en la versió actual.
Infotaula edifici
Infotaula edifici
Monestir de Jonqueres
Imatge
Imatge del claustre de l'Església de la Concepció, precedent de l'antic monestir de Jonqueres
EpònimSant Vicenç de Jonqueres Modifica el valor a Wikidata
Dades
TipusMonestir desaparegut Modifica el valor a Wikidata
ArquitecteJeroni Granell i Mundet (reconstrucció)
Construcciósegle xiii - 
Data de dissolució o abolició1869 Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Estat d'úsenderrocat o destruït Modifica el valor a Wikidata
Estil arquitectònicArquitectura gòtica
Materialmaó i Pedra de Montjuïc Modifica el valor a Wikidata
Campanarprocedent de l'església de Sant Miquel  (1879)
Localització geogràfica
Entitat territorial administrativaSant Pere, Santa Caterina i la Ribera (Barcelonès) Modifica el valor a Wikidata
LocalitzacióEntre els carrers de Jonqueres, torrent de Jonqueres, plaça de Jonqueres (aquests dos darrers vials desapareguts amb l'obertura de la Via Laietana), i un tram nord de la muralla medieval i moderna de Barcelona
Map
 41° 23′ 16″ N, 2° 10′ 27″ E / 41.38773°N,2.1742°E / 41.38773; 2.1742
Conservació i restauració
1869 enderroc
1871 reconstrucció en ubicació actual
1888 reconstrucció claustre
Activitat
DiòcesiDiòcesi de Barcelona

Santa Maria de Jonqueres fou un monestir de monges de la ciutat de Barcelona que va estar al carrer de Jonqueres des del segle xiii fins al xix, en què l'església i el claustre foren traslladats pedra a pedra al carrer d'Aragó i avui en dia forma part de l'església parroquial de la Concepció al districte de l'Eixample.

Història

Claustre del monestir

La congregació de monges va néixer l'any 1214 dintre de la parròquia de Sant Vicenç de Jonqueres, entre Sabadell i Terrassa. El 1273, les monges es van traslladar a una nova ubicació dintre de la ciutat de Sabadell per a traslladar-se de nou el 1293 al seu emplaçament definitiu en el barceloní carrer de Jonqueres. Eren de l'orde de les Monges Comanadores de Sant Jaume, branca femenina conventual de l'Orde de Sant Jaume de l'Espasa, orde militar d'origen castellà.

Ocupava el solar que hi ha entre la plaça Urquinaona, el carrer de Jonqueres i la Via Laietana (antic Torrent de Jonqueres). No va ser mai un monestir massa destacat i la congregació va acabar dissolent-se el 1810 després que les monges fossin expulsades per les tropes napoleòniques. L'edifici es va convertir llavors en hospital militar. A mitjans del segle xix es va transformar en correccional per a passar a ser uns anys més tard caserna militar.

El 1867 es va convertir en església parroquial dedicada a la Concepció i Assumpció de la Mare de Déu. Però, el 1869, una resolució del Govern va decidir que el recinte de l'antic monestir havia de ser enderrocat per raons urbanístiques.

El rector va iniciar llavors una sèrie de gestions per a salvar l'antic cenobi. Treballant d'acord amb la Comissió de Monuments i amb l'Acadèmia de Belles Arts, va aconseguir el permís per a traslladar l'edifici fins a una nova ubicació a l'actual barri de l'Eixample que, en aquesta època, encara era una zona de camp. El trasllat es va realitzar sense problemes, conservant l'estructura original del monestir; se'n va encarregar Jeroni Granell i Mundet que el 1871 hi traslladà el temple i el 1888 el claustre. El 1879 es va afegir al conjunt un campanar procedent de l'església de Sant Miquel que havia estat derruïda el 1869. En reconstruir-lo, però, s'hi van afegir elements que el van desfigurar.

Unes obres de la via Laietana realitzades l'any 2022 van deixar al descobert noves restes arqueològiques del monestir, que el Servei Municipal d’Arqueologia de l'Ajuntament de Barcelona va decidir no conservar pel seu escàs valor patrimonial.[1]

Bibliografia

Referències

  1. Armengol, Abigail «Les restes del monestir de Jonqueres descobertes amb les obres de la via Laietana no es conservaran». Betevé, 29-09-2022 [Consulta: 1r octubre 2022].

Enllaços externs