Monestir de Jonqueres
Monestir de Jonqueres | ||||
---|---|---|---|---|
Epònim | Sant Vicenç de Jonqueres | |||
Dades | ||||
Tipus | Monestir desaparegut | |||
Arquitecte | Jeroni Granell i Mundet (reconstrucció) | |||
Construcció | segle xiii - | |||
Data de dissolució o abolició | 1869 | |||
Característiques | ||||
Estat d'ús | enderrocat o destruït | |||
Estil arquitectònic | Arquitectura gòtica | |||
Material | maó i Pedra de Montjuïc | |||
Campanar | procedent de l'església de Sant Miquel (1879) | |||
Localització geogràfica | ||||
Entitat territorial administrativa | Sant Pere, Santa Caterina i la Ribera (Barcelonès) | |||
Localització | Entre els carrers de Jonqueres, torrent de Jonqueres, plaça de Jonqueres (aquests dos darrers vials desapareguts amb l'obertura de la Via Laietana), i un tram nord de la muralla medieval i moderna de Barcelona | |||
| ||||
Conservació i restauració | ||||
1869 | enderroc | |||
1871 | reconstrucció en ubicació actual | |||
1888 | reconstrucció claustre | |||
Activitat | ||||
Diòcesi | Diòcesi de Barcelona | |||
Santa Maria de Jonqueres fou un monestir de monges de la ciutat de Barcelona que va estar al carrer de Jonqueres des del segle xiii fins al xix, en què l'església i el claustre foren traslladats pedra a pedra al carrer d'Aragó i avui en dia forma part de l'església parroquial de la Concepció al districte de l'Eixample.
Història
La congregació de monges va néixer l'any 1214 dintre de la parròquia de Sant Vicenç de Jonqueres, entre Sabadell i Terrassa. El 1273, les monges es van traslladar a una nova ubicació dintre de la ciutat de Sabadell per a traslladar-se de nou el 1293 al seu emplaçament definitiu en el barceloní carrer de Jonqueres. Eren de l'orde de les Monges Comanadores de Sant Jaume, branca femenina conventual de l'Orde de Sant Jaume de l'Espasa, orde militar d'origen castellà.
Ocupava el solar que hi ha entre la plaça Urquinaona, el carrer de Jonqueres i la Via Laietana (antic Torrent de Jonqueres). No va ser mai un monestir massa destacat i la congregació va acabar dissolent-se el 1810 després que les monges fossin expulsades per les tropes napoleòniques. L'edifici es va convertir llavors en hospital militar. A mitjans del segle xix es va transformar en correccional per a passar a ser uns anys més tard caserna militar.
El 1867 es va convertir en església parroquial dedicada a la Concepció i Assumpció de la Mare de Déu. Però, el 1869, una resolució del Govern va decidir que el recinte de l'antic monestir havia de ser enderrocat per raons urbanístiques.
El rector va iniciar llavors una sèrie de gestions per a salvar l'antic cenobi. Treballant d'acord amb la Comissió de Monuments i amb l'Acadèmia de Belles Arts, va aconseguir el permís per a traslladar l'edifici fins a una nova ubicació a l'actual barri de l'Eixample que, en aquesta època, encara era una zona de camp. El trasllat es va realitzar sense problemes, conservant l'estructura original del monestir; se'n va encarregar Jeroni Granell i Mundet que el 1871 hi traslladà el temple i el 1888 el claustre. El 1879 es va afegir al conjunt un campanar procedent de l'església de Sant Miquel que havia estat derruïda el 1869. En reconstruir-lo, però, s'hi van afegir elements que el van desfigurar.
Unes obres de la via Laietana realitzades l'any 2022 van deixar al descobert noves restes arqueològiques del monestir, que el Servei Municipal d’Arqueologia de l'Ajuntament de Barcelona va decidir no conservar pel seu escàs valor patrimonial.[1]
-
Interior de l'església
-
Retaule de Sant Jaume (s. XV), obra de Ferrer Bassa avui al Museu Diocesà de Barcelona
Bibliografia
- Pladevall, Antoni. Els monestirs catalans. Ediciones Destino, 1970. ISBN 8423305112.
- Peñarroja, Jordi. Edificis viatgers de Barcelona. Barcelona: Llibres de l'Índex, 2007. ISBN 9788496563261.
Referències
- ↑ Armengol, Abigail «Les restes del monestir de Jonqueres descobertes amb les obres de la via Laietana no es conservaran». Betevé, 29-09-2022 [Consulta: 1r octubre 2022].