[go: up one dir, main page]

Vés al contingut

Murano

Aquesta és una versió anterior d'aquesta pàgina, de data 11:04, 18 juny 2024 amb l'última edició de AlbertRS (discussió | contribucions). Pot tenir inexactituds o contingut no apropiat no present en la versió actual.
(dif.) ←la pròxima versió més antiga | vegeu la versió actual (dif.) | Versió més nova → (dif.)
Plantilla:Infotaula geografia políticaMurano
Imatge
Tipuslocalitat i illa Modifica el valor a Wikidata

Localització
Map
 45° 27′ 27″ N, 12° 21′ 13″ E / 45.4575°N,12.3536°E / 45.4575; 12.3536
PaísItàlia
RegióVèneto
Ciutat metropolitanaCiutat metropolitana de Venècia
MunicipiVenècia Modifica el valor a Wikidata
Població humana
Població4.683 Modifica el valor a Wikidata (3.997,01 hab./km²)
Geografia
Part de
Superfície1,171625 km² Modifica el valor a Wikidata
Banyat perLlacuna de Venècia Modifica el valor a Wikidata
Identificador descriptiu
Fus horari

Mapa de la llacuna veneciana, amb Murano, Venècia i Lido

Murano (Muran en venecià) és normalment descrita com una illa de la llacuna veneciana, encara que, com Venècia, és realment un arxipèlag d'illes unides per ponts. Es troba aproximadament a 1,5 quilòmetres de Venècia i és famosa per les seves obres en vidre, particularment pels seus llums.

Història

[modifica]

Murano va ser fundada pels romans i des del segle vi va ser habitada per gent procedent d'Altino i Oderzo. Al principi, l'illa va prosperar com a port pesquer i gràcies a la producció de sal. Era, així mateix, un centre de comerç. Amb el port controlaven l'illa de Sant Erasme. Des del segle xi, la ciutat va començar a caure en declivi pel fet que molts habitants es van mudar a Dorsoduro.

Tenien un gran ajuntament, com el de Venècia, però des del segle xiii Murano ha estat governada per un podestà venecià. El 1291 la indústria del vidre de Venècia es va traslladar a Murano per evitar el risc d'incendi.[1]

En el segle xv, la ciutat es va fer popular com a lloc de vacances dels venecians, i s'hi construí un palau, però més tard passà de moda. El camp de l'illa era conegut pels seus arbres fruiters i horts fins al segle xix, quan van començar a construir-s'hi més cases. Les atraccions de l'illa són l'església de Santa Maria i Sant Donat, coneguda pels seus mosaics romans d'Orient del segle xii i perquè es diu que alberga els ossos d'un drac que fou mort per sant Donat; l'església de San Pietro Martire i el palau Da Mula. Les atraccions relacionades amb el vidre inclouen moltes obres d'aquest material, algunes de l'època medieval i obertes al públic. Així mateix, hi ha un Museu del Vidre situat al palau Giustinian.

Geografia

[modifica]

Murano es compon de set illes de la llacuna de Venècia, unides per ponts sobre vuit canals.

Economia

[modifica]

A diferència d'altres illes de la llacuna, Murano encunyava les seves pròpies monedes. El 1291, tots els vidriers de Venècia es van veure forçats a mudar-se a Murano a causa del risc d'incendis. Durant el segle següent, les exportacions van començar i l'illa va guanyar fama, inicialment per la fabricació de perles de cristall i de miralls. El cristall aventurine es va inventar a l'illa i, durant algun temps, Murano va arribar a ser el major productor de cristall d'Europa.

L'illa, més tard, es va fer coneguda per les seves aranyes de llums. Encara que va haver-n'hi un important declivi durant el segle xviii, la cristalleria roman la indústria més important de l'illa.

Referències

[modifica]
  1. Jones, Michael. The New Cambridge Medieval History: c. 1300-c. 1415 (en anglès). Cambridge University Press, 1995, p.175. ISBN 0521362903.