-ista

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /ˈis.tə/, occidental /ˈis.ta/
• Etimologia: Del llatí -ista.

-ista m. f. ‎(nominal)

1. Ofici relacionat amb.

   futbol + -ista → futbolista

• (ofici): -aire, -er

-ista inv. ‎(adjectival)

1. Seguidoir o partidari de.

   Marx + -ista → marxista

• -iste (valencià, masculí)

• No forma diftong amb la vocal anterior aplicant-se l’excepció d’estalvi de dièresi.
• Habitualment pronunciat en català occidental diferenciant el masculí (-e) i el femení (-a), sent indistint en català oriental. En la llengua escrita és més habitual usar-lo amb gènere invariable (-ista). La doble pronúncia està recollida en l’estàndard oral de l’IEC. La grafia opcional -iste està recollida en el diccionari de l'AVL.

• Obres de referència: DNV, GDLC