veler

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /bəˈɫe/, balear /vəˈɫe/
Occidental:	nord-occidental /beˈɫe/
	valencià /veˈɫeɾ/, /beˈɫeɾ/

• Rimes: -e(ɾ)
• Etimologia: De vela i el sufix -er, segle XVII.

veler m. ‎(plural velers)

1. Embarcació amb veles.

veler m. ‎(plural velers, femení velera)

1. Fabricant de veles.
2. Persona que fa el manteniment de les veles.
3. Teixidor, fabricant o venedor de sederia.

veler m. ‎(femení velera, plural masculí velers, plural femení veleres)

1. Que té relació amb les veles.
2. Arcaisme, relatiu a l'embarcació ràpida i lleugera amb veles.

• Síl·labes: ve·ler (2)
• Anagrama: revel

• Obres de referència: DIEC, GDLC, DCVB
• Labernia y Esteller, Pere. Diccionari de la Llengua Catalana ab la correspondencia castellana y llatina., Tom II, Barcelona, 1840.
• Diccionari Catalá-Castellá-Llatí-Frances-Italiá: Per una societat de catalans. Barcelona, 1839. Tom II.