una

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /ˈu.nə/, occidental /ˈu.na/
• Rimes: -una

una f.

1. Forma femenina de un ‎(«article indefinit, femení i singular»).

   Hi ha una gata pel barri que de nit miula molt fort.

una

1. Forma femenina de un ‎(«cardinal»).

una f. ‎(plural invariable)

1. (amb l'article la) Primera hora.

   L'autobús surt a la una en punt.

• Com a expressió d'hora no s'apostrofa: a la una, indica l'hora
• Apostrofat, a l'una, és una locució adverbial.

• Síl·labes: u·na (2)
• Anagrames: nau, nua, nuà

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈu.na/
• Rimes: -una
• Homòfon: huna
• Etimologia: Del llatí unus.

una f. ‎(plural unas)

1. una

   una silla, una mesa ― una cadira, una taula

una

1. forma femenina de uno

una

1. primera persona del singular (yo) del present de subjuntiu del verb unir
2. tercera persona del singular (él, ella, usted) del present de subjuntiu del verb unir
3. tercera persona del singular (él, ella, usted) de l'imperatiu del verb unir

• Síl·labes: u·na (2)
• Anagrames: aun, aún

• Pronúncia^ⓘ: /ˈuː.na/
• Etimologia: Del llatí unus.

una f.

1. una

• un', davant de vocal

• Síl·labes: ù·na (2)

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈuː.naː/, /ˈuː.na/

ūnā

1. ablatiu femení singular de ūnus

ūna

1. nominatiu femení singular de ūnus
2. nominatiu neutre plural de ūnus
3. vocatiu femení singular de ūnus
4. vocatiu neutre plural de ūnus
5. acusatiu neutre plural de ūnus

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈy.no̞/

una

1. forma femenina de un

• ua (gascó)

1. forma femenina de un

• ua (gascó)

una m.

1. forma alternativa de na