treva
Aparença
Català
[modifica]- Pronúncia(i):
Oriental: central /ˈtɾe.βə/, balear /ˈtɾe.və/ Occidental: nord-occidental /ˈtɾe.βa/ valencià /ˈtɾe.va/, /ˈtɾe.βa/
Nom
[modifica]treva f. (plural treves)
- Acord per aturar temporalment les hostilitats en una guerra o conflicte.
- Metafòricament, interrupció del treball, del dolor, etc.
Compostos i expressions
[modifica]- Donar treva: suspendre allò que mortifica.
- Fer treves: suspendre la guerra.
Traduccions
[modifica]treva [1] (acord)
- Alemany: Waffenstillstand (de) m.
- Anglès: truce (en)
- Àrab: هُدْنَة (ar) f.
- Búlgar: прими́рие (bg) n. (primírie)
- Castellà: tregua (es); armisticio (es)
- Danès: våbenhvile (da) c.
- Eslovac: prímerie (sk) n.
- Francès: trêve (fr)
- Grec antic: σπονδαί (grc) f. pl. (spondaí)
- Hebreu: הפסקת אש (he) f.
- Italià: tregua (it) f.
- Llatí: induciae (la)
- Noruec: våpenhvile (no)
- Polonès: rozejm (pl) m.
- Portuguès: trégua (pt) f.
- Romanès: armistițiu (ro) n.
- Rus: переми́рие (ru) n. (peremírie)
- Serbocroat: примирје (sh), primirje (sh) n.
- Suec: vapenvila (sv) c.
- Txec: příměří (cs) n.
- Ucraïnès: переми́р'я (uk) n. (peremíria)
- Xinès: 停戰 (zh) (停战, tíngzhàn)
Miscel·lània
[modifica]Vegeu també
[modifica]- Labernia y Esteller, Pere. Diccionari de la Llengua Catalana ab la correspondencia castellana y llatina., Tom II, Barcelona, 1840.
- FIGUERA, Pere Antoni. Diccionari Mallorquí-Castellà, Palma, 1840.
- Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot