tresor

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /tɾəˈzɔr/ⓘ, balear /tɾəˈzɔ/
Occidental:	/tɾeˈzɔɾ/

• Rimes: -ɔɾ
• Etimologia: Del català antic tesor, del llatí vulgar thēsauru, acusatiu de thēsaurus, del grec antic θησαυρός ‎(thēsaurós), segle XIV. Doblet del cultisme tesaurus.

tresor m. ‎(plural tresors)

1. Conjunt agrupat de diners o de coses de gran valor.

   Les creus estaven trencades, però eren perfectament identificables; les he vist darrerament ja restaurades dins l'armari on es conserva el tresor de la catedral.^[1]

2. Per extensió, qualsevol cosa o persona ben valorada.

   Ets l'home més gran del món! — Gaspar, ets un tresor!^[2]

3. Lloc, en especial un edifici, on es guarda el tresor de la primera accepció.
4. Obra, arxiu, etc., que recull mots i sovint també expressions sobre un tema, context o llengua concrets.

• (cosa valorada) joia
• [3] tresoreria

• Síl·labes: tre·sor (2)
• Anagrames: retors, rostre, terròs, terrós, torres, Torres, torrés

• Obres de referència: DIEC, GDLC, DCVB