tornavís

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /ˌtor.nəˈβis/, balear /ˌtoɾ.nəˈvis/
Occidental:	nord-occidental /ˌtor.naˈβis/
	valencià /ˌtoɾ.naˈvis/, /ˌtoɾ.naˈβis/

• Rimes: -is
• Etimologia: Del francès tournevis, segle XX, de tourner ‎(«girar») i vis ‎(«caragol, vis»).

tornavís m. ‎(plural tornavisos)

1. Eina destinada a caragolar i descaragolar visos. Normalment està composta per un mànec del qual sobresurt una barreta metàl·lica que acaba en punta, la forma de la qual determinarà el tipus de visos sobre els quals està destinat a actuar.

• descaragolador, desengramponador (mallorquí), tornescrú (menorquí)

• Tornavís pla. El que acaba en punta plana per actuar sobre visos de cap pla.
• Tornavís d'estrella. El que acaba en punta en forma de creu.
• Tornavís d'electricista. Aquell que té la barreta metàl·lica folrada amb un aïllant per tal d'evitar electrocucions.

• vis

• Síl·labes: tor·na·vís (3)
• Heterograma de 8 lletres (ainorstv)
• Anagrama: viratons

• Article corresponent a la Viquipèdia
• Obres de referència: DIEC, GDLC