teula

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /ˈtɛw.ɫə/
	balear /ˈtəw.ɫə/, /ˈtɛw.ɫə/
Occidental:	/ˈtew.ɫa/

• Etimologia: Del llatí tēgula, segle XIV.

teula f. ‎(plural teules)

1. Peça corbada emprada per a cobrir un sostre per la part exterior i protegir-lo de l'acumulació d'aigua de pluja o neu.
2. Instrument idiòfon format per dues peces de terra cuita que es toquen de la mateixa manera que les castanyoles.

• teulat

teula

1. Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present d'indicatiu de teular.
2. Segona persona del singular (tu) de l'imperatiu del verb teular.

• Síl·labes: teu·la (2)
• Anagrames: aulet, Aulet, taleu, taule, telau

• Article corresponent a la Viquipèdia
• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot
• teula. Terminologia dels instruments musicals. Informació cedida per TERMCAT.