tau

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈtaw/
• Rimes: -aw
• Etimologia:

[1] Del grec antic ταῦ ‎(taû).

[2] De l’hebreu תו ‎(tav), del protosemític *tāw- ‎(«marca»).

tau f. ‎(plural taus)

1. Dinovena lletra de l'alfabet grec: τ ‎(t) Τ ‎(T).
2. Vint-i-dosena lletra dels alfabets semítics fenici, arameu, hebreu i d’altres derivats.

Alfabets semítics nord-occidentals

	àlef	bet	guímel	dàlet	he	vau	zain	het	tet	iod	caf	làmed	mem	nun	sàmec	ain	pe	tsade	cof	reix	xin	tau
Fenici
Arameu
Hebreu	א	ב	ג	ד	ה	ו	ז	ח	ט	י	כ ך	ל	מ ם	נ ן‬	ס	ע	פ ף‬	צ‬ ץ‬‬	ק‬	ר‬	ש	ת
Siríac	ܐ	ܒ	ܓ	ܕ	ܗ	ܘ	ܙ	ܚ	ܛ	ܝ	ܟ	ܠ	ܡ	ܢ	ܣ ܤ	ܥ	ܦ	ܨ	ܩ	ܪ	ܫ	ܬ
	1	2	3	4	5	6	7	8	9	10	20	30	40	50	60	70	80	90	100	200	300	400

• ta (àrab)

• Síl·labes: 1
• Anagrames: aut, tua, uat ^(revers)

• Article corresponent a la Viquipèdia
• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈtau/
• Rimes: -au

tau f. ‎(plural taus)

1. tau

• Síl·labes: 1

• Etimologia: De tà + lo

tau m. ‎(plural taus)

1. (gascó) per al, vers el