tarda

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /ˈtar.də/ⓘ, balear /ˈtaɾ.ðə/
	alguerès /ˈtal.da/
Occidental:	/ˈtaɾ.ða/
Informal:	nord-occidental /ˈtaɾ.ðe/

• Rimes: -aɾda
• Etimologia: De l’antic hora tarda ‎(«el tard», literalment «hora tardana»), segle XV, consolidat per influx del castellà tarde.

tarda f. ‎(plural tardes)

1. Part del dia entre el migdia i el vespre. Convencionalment, de les 14h o 15h, després de dinar, fins les 19h (a l'hivern) o 20h (a l'estiu).

• horabaixa, capvespre, en mallorquí i menorquí (en altres llocs concretat abans i després del crepuscle)
• vesprada, en valencià (en altres llocs concretat al voltant del crepuscle)
• aprés-dinar, obsolet
• després-dinar, obsolet
• aprés-menjar, obsolet

tarda

1. Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present d'indicatiu de tardar.
2. Segona persona del singular (tu) de l'imperatiu del verb tardar.

• Síl·labes: tar·da (2)
• Anagrames: ardat, datar

• Article corresponent a la Viquipèdia
• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot
• La llengua dels processos de crims a la Lleida del segle XVI, de Maria Dolors Farreny i Sistac

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: \ˈtaɾ.ða\
• Rimes: -aɾda

tarda f. ‎(plural tardas)

1. forma femenina de tardo

tarda

1. tercera persona del singular (él, ella, usted) del present d’indicatiu del verb tardar

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈtar.da/, /ˈtar.daː/

tarda

1. nominatiu femení singular de tardus
2. nominatiu neutre plural de tardus
3. vocatiu femení singular de tardus
4. vocatiu neutre plural de tardus
5. acusatiu neutre plural de tardus

tardā

1. ablatiu femení singular de tardus

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈtaɾ.ðɔ/

tarda f. ‎(plural tardas o tardes [aranès])

1. vesprada, caiguda de la tarda