tampatantam

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /ˌtam.pə.tənˈtam/, occidental /ˌtam.pa.tanˈtam/
• Rimes: -am
• Etimologia: D'origen onomatopeic, segle XIX.

tampatantam

1. (música) Expressió que evoca el soroll persistent d'un tambor o d'un altre instrument de percussió, usada figuradament per a denotar la intriga que comporta un fet imminent.

   «Llavors em contà el pla i em demanà si hi estava disposada. I, tampatantam, ens la vam jugar.» (Joanjo Garcia, Aquell agost amb punt final, pàg. 33, 2015)

• tam-tam

tampatantam m. ‎(plural tampatantams)

1. (música) Soroll persistent d'un tambor o d'un altre instrument de percussió.
2. (empordanès) Tip de menjar, menjada abundant.

   Hem anat a buscar bolets i me n'he fet un tampatantam.

• [1] rampataplam

• Síl·labes: tam·pa·tan·tam (4)

• Obres de referència: DIEC, DNV, GDLC, DCVB, Optimot