tac

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈtak/
• Rimes: -ak

tac m. ‎(plural tacs)

1. (billar) Bastó lleugerament cònic constituït per una o més peces fixades, que serveix per a impulsar les boles sobre una taula de billar.
2. (esports de pilota) Cadascuna de les petites peces cilíndriques de cautxú o alumini muntades a la sola d'una bota o una sabatilla, que serveixen per a augmentar l'adherència del calçat al camp de joc.
3. (hoquei sobre gel) Extrem superior de l'empunyadura d'un estic, constituït per una peça curta i ampla.
4. (pilota basca) Cadascuna de les peces de cotó o d'escuma de l'equip d'un jugador de mà que serveixen per a protegir-se els artells de les bases dels dits.
5. (pilota basca) Peça de fusta situada a l'extrem superior d'una cesta, que serveix per a encaixar-hi els dos extrems del cèrcol i les cinc costelles principals.
6. Cilindre de drap o estopa amb què s'espitjava la càrrega d'una arma de foc.

   «D'una corda d'espart treia els tacs. Ara una ració de balins, cinc o sis; els perdigons grossos a granel, metralla fina, i al final un tac ben colpejat. Si l'escopeta no rebentava amb aquella indigestió de mort, era per misericòrdia.» (Vicente Blasco Ibáñez, Contes de la condemnada de Blasco Ibáñez: Contes valencians 2, Llibres de l'Encobert, 2017, pàgina 42)

• taquera
• atacar

tac

1. (balear, alguerès) Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de tacar.

• Anagrama: cat ^(revers)

• tac. Diccionari general de l'esport. Informació cedida per TERMCAT.
• Obres de referència: DIEC, DNV, GDLC, DCVB