socors

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /suˈkors/
	balear /soˈkos/, /suˈkos/
Occidental:	nord-occidental /soˈkos/
	valencià /soˈkoɾs/, /soˈkos/

• Rimes: -oɾs
• Etimologia: Del llatí succursus ‎(literalment «socorregut»), participi de succurrō ‎(«socórrer»), segle XIV.

socors m. ‎(plural invariable)

1. Ajut donat en una situació adversa de perill.

• auxili, socorriment

• Síl·labes: so·cors (2)
• Anagrama: corsos

• Obres de referència: DIEC, DNV, GDLC, DCVB