segellar

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	/sə.ʒəˈʎa/
Occidental:	nord-occidental /se.ʒeˈʎa/
	valencià /se.d͡ʒeˈʎaɾ/, /se.d͡ʒeˈʎa/

• Rimes: -a(ɾ)
• Homòfon: segellà
• Etimologia: Del llatí sigillare, segle XIII, doblet del cultisme sigil·lar.

segellar trans.

1. Tancar amb cera alguna cosa o posar-li un precinte.

   Oberta la segona porta, trobaren una tercera capella també de fusta daurada amb pans d'or, i amb les portes segellades com la segona. ^[1]

2. Tancar hermèticament algun recipient.

   Si el motlle és gran, la cera s'aplica amb pinzell en cada una de les carcasses; en unir-les, se segellen les juntes des de l' interior^[2]

3. Estampar un segell en un paquet o en una carta per poder identificar el lloc d'origen.

   Vaig plegar la carta amb compte, la vaig ficar al sobre i el vaig segellar.^[3]

• precintar, lacrar
• tancar, soldar
• timbrar

• Síl·labes: se·ge·llar (3)
• Anagrames: esgrella, graelles, llegares

• Obres de referència: DIEC, DNV, GDLC, DCVB, Optimot