salar

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	/səˈɫa/
Occidental:	nord-occidental /saˈɫa/
	valencià /saˈɫaɾ/, /saˈɫa/

• Rimes: -a(ɾ)
• Homòfons: celà, celar, salà
• Etimologia: Derivat de sal, segle XIII.

salar trans., intr.

1. Posar sal en aliments o begudes, especialment quan és en excés.
2. Alguna cosa donar gust salat al conjunt de l'aliment del qual forma part.

   La Maria li posa uns peixets molt bons que ajuden a salar l'arròs.

3. Preparar alguna cosa per a conservar-la, típicament cuirs o aliments, cobrint-la o impregnant-la amb sal.
4. Donar a menjar sal als animals.
5. (mallorquí) Escampar la lletada per terra per tal de cobrir les juntes de l'enrajolat.
6. Incomplir l'assistència obligatòria a algun lloc.
7. (lingüística) Utilitzar els articles l'arrel llatina dels quals és ipse (es, sa, etc), és a dir, aquells que formen el parlar salat.

• Síl·labes: sa·lar (2)
• Anagrama: alars

• Obres de referència: DIEC, GDLC, DCVB

• Pronúncia: /səˈla/
• Etimologia: Del romaní asal.

salar ‎(səlá)

1. riure

• Escudero, Jean-Paul; Adiego, Ignasi-Xavier. «Vocabulari del kalò català», I Tchatchipen, 2001, núm. 33