roent

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /ruˈen/
	balear /roˈent/, /ruˈen/
Occidental:	nord-occidental /roˈen/
	valencià /roˈent/, /roˈen/

• Rimes: -ent
• Etimologia: Del llatí rubens ‎(«rogenc»), segle XVII.

roent m. ‎(femení roenta, plural masculí roents, plural femení roentes)

1. Molt calent i, segons de quina matèria es tracti, fins al punt que esdevé lluminós.

roent

1. (balear) Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de roentar.

• Síl·labes: ro·ent (2)
• Anagrames: entro, rento, roten, tenor, tòner, torne, treno, trone

• Obres de referència: DIEC, GDLC, DCVB