sobtat

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /supˈtat/
	balear /sopˈtat/, /supˈtat/
Occidental:	/sopˈtat/

• Rimes: -at
• Etimologia: De sobtar, segle XIV.

sobtat m. ‎(femení sobtada, plural masculí sobtats, plural femení sobtades)

1. Que ocorre de cop i volta, sense avisar o sense poder-se preveure.

• Síl·labes: sob·tat (2)
• Anagrames: botats, obstat, sotbat

• Obres de referència: DIEC, GDLC, DCVB