ruandés

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /ru.ənˈdes/, occidental /ru.anˈdes/
• Rimes: -es

ruandés m. ‎(femení ruandesa, plural masculí ruandesos, plural femení ruandeses)

1. (valencià) Forma alternativa de ruandès.

ruandés m. ‎(plural ruandesos, femení ruandesa)

1. (valencià) Forma alternativa de ruandès.

• Síl·labes: ru·an·dés (3)
• Heterograma de 7 lletres (adenrsu)
• Anagrames: desnuar, duaners, enduràs, runades

• Obres de referència: DNV

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Peninsular: septentrional /rwanˈdes/, meridional \rwaŋˈdeh\

Americà: alt /rwanˈdes/, baix \rwaŋˈdeh\, austral /rwanˈdes/

• Rimes: -es
• Etimologia: De Ruanda i el sufix -és.

ruandés m. ‎(femení ruandesa, plural masculí ruandeses, plural femení ruandesas)

1. ruandès

ruandés m. ‎(plural ruandeses, femení ruandesa)

1. ruandès

• Síl·labes: ruan·dés (2)
• Heterograma de 7 lletres (adenrsu)

• Per a més informació vegeu l'entrada al Diccionario de la lengua española (23a edició, Madrid: 2014) sobre ruandés