pròxim

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈpɾɔk.sim/
• Etimologia: Cultisme del llatí proximus ‎(«el més a prop»), superlatiu de prope ‎(«prop»), segle XVI. Perdut el sentit de superlatiu, s’usa el més pròxim. Doblet de proïsme i del patrimonial antic que va substituir proxme.

pròxim m. ‎(femení pròxima, plural masculí pròxims, plural femení pròximes)

1. Situat immediatament en l'espai, en el temps o en un ordre determinat.

   El davanter més pròxim a la banda estava en fora de joc.

2. Que té un grau de parentiu directe.

• (situat immediatament) proper, propinc, propvinent, veí, vinent, vorer
• (parentiu) acostat, de prop

• llunyà

• aproximar, pròximament

• proximitat

pròxim m. ‎(plural pròxims)

1. Sinònim de proïsme.

   Jesús va dir: "estima el pròxim com a tu mateix."

• Síl·labes: prò·xim (2)
• Heterograma de 6 lletres (imoprx)

• Obres de referència: DIEC, GDLC, DCVB, Optimot