pota

Català

Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	/ˈpɔ.tə/^ⓘ
Occidental:	nord-occidental /ˈpɔ.ta/
	valencià /ˈpɔ.ta/, /ˈpɔ.tɔ/

Rimes: -ɔta
Etimologia: Del català antic pauta, segle XIV, del llatí plautus ‎(«pla, referit als peus»).

Nom

pota f. ‎(plural potes)

Peülla o peu gros d’animal.
(central, nord-occidental) Cama d’animal.
(central, nord-occidental) petge
(vulgarisme) Cama de les persones.
canana (Todarodes sagittatus)

Traduccions

Peu d’animal

Afrikaans: poot ^(af)
Albanès: putër ^(sq) f.
Alemany: Bein ^(de) n., Pfote ^(de) f.
Anglès: paw ^(en)
Àrab: قَدَم‎ ^(ar) f.
Armeni: թաթ ^(hy) ‎(tat)
Belarús: ла́па ^(be) f. ‎(lapa)
Búlgar: ла́па ^(bg) f. ‎(lapa)
Castellà: pata ^(es)
Coreà: 발 ^(ko) ‎(bal)
Danès: pote ^(da) c.
Eslovac: noha ^(sk) f., packa ^(sk) f.
Eslovè: tačko ^(sl) n.
Esperanto: kruro ^(eo), piedo ^(eo)
Francès: patte ^(fr) f.
Friülà: cate ^(fur) f.
Gallec: pouta ^(gl) f.
Georgià: თათი ^(ka) ‎(tati)
Hebreu: כַּף‎ ^(he) f.
Hindi: पंजा ^(hi) m.
Hongarès: mancs ^(hu)
Ídix: לאַפּע‎ ^(yi) f.
Indonesi: cakar ^(id)
Irlandès: crág ^(ga) f.
Islandès: loppa ^(is) f.
Italià: zampa ^(it) f.
Japonès: 足 ^(ja)
Kazakh: табан ^(kk) ‎(taban)
Kirguís: таман ^(ky) ‎(taman)
Letó: ķepa ^(lv) f.
Lituà: letena ^(lt) f.
Llatí: pes ^(la) m.
Macedoni: ше́па ^(mk) f.
Malai: kaki ^(ms)
Mongol: тавхай ^(mn)
Neerlandès: poot ^(nl) m.
Noruec: pote ^(no)
Polonès: noga ^(pl) f.
Portuguès: perna ^(pt) f.
Romanès: labă ^(ro) f.
Rus: нога́ ^(ru) f. ‎(nogà), ла́па ^(ru) f. ‎(lapa)
Serbocroat: шапа ^(sh) f. (ciríl·lic), šapa ^(sh) f. (llatí)
Suec: tass ^(sv) c.
Tadjik: панҷа ^(tg)
Tai: ตีน ^(th)
Tàtar: аяк ^(tt)
Turc: pati ^(tr), ayak ^(tr)
Txec: packa ^(cs) f.
Ucraïnès: ла́па ^(uk) f. ‎(lapa)
Urdú: پنجا‎ ^(ur) m.
Uzbek: panja ^(uz)
Való: pate ^(wa) f.
Vietnamita: chân ^(vi)
Volapük: lufut ^(vo)
Xinès: 腳 ^(zh) ‎(脚, jiǎo)

Miscel·lània

Síl·labes: po·ta (2)
Anagrames: opta, optà, poat, tapo, topa, topà

Vegeu també

Obres de referència: DIEC, GDLC, DCVB

Castellà

Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Peninsular: /ˈpo.ta/

Americà: alt /ˈpo.t(a)/, baix /ˈpo.ta/

Rimes: -ota
Etimologia: Del català pota.

Nom

pota f. ‎(plural potas)

canana, pota (Todarodes sagittatus)

Verb

pota

tercera persona del singular (él, ella, usted) del present d’indicatiu del verb potar
segona persona del singular (tú) de l'imperatiu del verb potar

Variants

[2]: (voseo) potá

Miscel·lània

Síl·labes: po·ta (2)
Anagrames: apto, opta, optá, pato, pato-, tapo, tapó, topa, topá

Vegeu també

Per a més informació vegeu l'entrada al Diccionario de la lengua española (23a edició, Madrid: 2014) sobre pota