pomera

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /puˈme.ɾə/
	balear /poˈme.ɾə/, /puˈme.ɾə/
Occidental:	/poˈme.ɾa/

• Rimes: -eɾa
• Etimologia: De poma i el sufix -era, segle XIV.

pomera f. ‎(plural pomeres)

1. Arbre de la família de les rosàcies, de fulles arrodonides, flors blanques o rosades, cultivat pel seu fruit, la poma.

• maçanera, mançanera, pomer

• Síl·labes: po·me·ra (3)
• Heterograma de 6 lletres (aemopr)
• Anagrames: emparo, operam, poarem, poàrem

• Article corresponent a la Viquipèdia
• Obres de referència: DIEC, GDLC, DCVB