pillar

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	/piˈʎa/
Occidental:	nord-occidental /piˈʎa/
	valencià /piˈʎaɾ/, /piˈʎa/

• Rimes: -a(ɾ)
• Homòfon: pillà
• Etimologia: [1] Del francès piller, del francès antic peille ‎(«drap»), del llatí pilleus ‎(«gorra»), segle XVI.
• Etimologia: [2] Del castellà pillar, de l'italià pigliare.

pillar trans.

1. Robar violentament una cosa.

Paradigmes de flexió: pillo, pilla, pillem

pillar trans.

1. (col·loquial) agafar, prendre

• Síl·labes: pi·llar (2)

• Obres de referència: DIEC, DNV, GDLC, Optimot

• Pronúncia: /ˈpɪlɚ/ àudio (EUA) ^ⓘ

pillar ‎(plural pillars)

1. pilar

• pier

• Pronúncia: /piˈʎa/, /piˈja/
• Etimologia: Del romaní pijel.

pillar ‎(piljá) ‎(imperatiu pillén)

1. beure

• pilar

• Escudero, Jean-Paul; Adiego, Ignasi-Xavier. «Vocabulari del kalò català», I Tchatchipen, 2001, núm. 33

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Peninsular: septentrional /piˈʎaɾ/, meridional /piˈʝaɾ/

Americà: alt /p(i)ˈʝaɾ/, baix /piˈʝaɾ/, austral \piˈʒaɾ\

• Rimes: -aɾ
• Etimologia: De l'italià pigliare.

pillar trans., intr. ‎(present pillo, passat pillé, futur pillaré)

1. pillar, robar
2. atrapar, agafar, arreplegar, enganxar
3. atropellar
4. rebre, enganxar-se
5. (col·loquial) pescar, enxampar, sorprendre
6. (col·loquial) agafar, arreplegar (una malaltia, un mal)
7. (col·loquial) sobrevenir
8. (col·loquial) sucar, treure profit
9. (col·loquial) entendre, copsar
10. (intransitiu) trobar-se