penyora

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /pəˈɲo.ɾə/, occidental /peˈɲo.ɾa/
• Rimes: -oɾa

penyora f. ‎(plural penyores)

1. Allò que es dóna per seguretat d'algun deute o contracte.
2. Qualsevol cosa no material que serveix per seguretat i fermesa d'alguna cosa.
3. En alguns jocs, cosa que cal pagar o obligació contreta per culpa d'una mala jugada o situació similar.

• Donar penyora: Donar fiança.
• Donar per penyora: Donar per fiança.
• Prendre penyora o tenir per penyora o quedar-se per penyora: retenir alguna cosa per la seguretat d'algun crèdit.
• Portar-se'n penyora: prendre alguna cosa per la seguretat de la satisfacció d'algun deute o dany.

• multa, pena, pèrdua

penyora

1. Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present d'indicatiu de penyorar.
2. Segona persona del singular (tu) de l'imperatiu del verb penyorar.

• Síl·labes: pe·nyo·ra (3)
• Heterograma de 7 lletres (aenopry)

• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot
• Labernia y Esteller, Pere. Diccionari de la Llengua Catalana ab la correspondencia castellana y llatina., Tom II, Barcelona, 1840.
• FIGUERA, Pere Antoni. Diccionari Mallorquí-Castellà, Palma, 1840.