paràsit

Potser volíeu: parasit

Català

Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /pəˈɾa.zit/, occidental /paˈɾa.zit/
Etimologia: Del grec antic παράσιτος ‎(parásitos, «a l'antiga Grècia, persona encarregada del dipòsit comunal de cereals, que a canvi, vivia mantingut per la comunitat»), format per παρα ‎(para, «al costat de») i per σιτος ‎(sitos, «blat, pa, aliment»), segle XIX.

Nom

paràsit m. ‎(plural paràsits)

Persona que viu aprofitant-se d'altres.
Ésser viu que depèn d'una altra espècie sobreviure.

Traduccions

Persona o organisme [1][2]

Afrikaans: parasiet ^(af)
Albanès: parazit ^(sq) m.
Alemany: Schmarotzer ^(de), Parasit ^(de)
Anglès: parasite ^(en)
Àrab: طُفِيل‎ ^(ar) m.
Armeni: մակաբույծ ^(hy) ‎(makabuits)
Asturià: parásitu ^(ast) m.
Belarús: паразі́т ^(be) m. ‎(parazit)
Bengalí: পরজীবী ^(bn)
Búlgar: парази́т ^(bg) m. ‎(parazit)
Castellà: parásito ^(es)
Coreà: 기생충 ^(ko) ‎(gisaengchung)
Danès: parasit ^(da) c.
Eslovac: parazit ^(sk) m.
Eslovè: parazit ^(sl) m.
Esperanto: parazito ^(eo)
Estonià: parasiit ^(et)
Finès: loinen ^(fi)
Francès: parasite ^(fr)
Friülà: parasit ^(fur) m.
Gallec: parásito ^(gl) m.
Georgià: პარაზიტი ^(ka) ‎(paràziti)
Grec: παράσιτο ^(el) n. ‎(paràssito)
Hebreu: טַפִּיל‎ ^(he) m.
Hindi: परजीवी ^(hi)
Hongarès: élősködő ^(hu)
Irlandès: seadán ^(ga) m.
Islandès: sníkill ^(is) m.
Italià: parassita ^(it)
Japonès: 寄生虫 ^(ja)
Kazakh: паразит ^(kk) ‎(parazït/parazit)
Kirguís: паразит ^(ky) ‎(parazit)
Letó: parazīts ^(lv) m.
Lituà: parazitas ^(lt) m.
Llatí: parasitus ^(la) m.
Macedoni: паразит ^(mk) m.
Malai: parasit ^(ms)
Maori: pirinoa ^(mi)
Neerlandès: parasiet ^(nl) m. f.
Noruec: parasitt ^(no) m.
Polonès: pasożyt ^(pl) m.
Portuguès: parasita ^(pt) m. f.
Romanès: parazit ^(ro) m.
Rus: парази́т ^(ru) m. ‎(parazit)
Serbocroat: наметнӣк ^(sh) m., nametnik ^(sh) m., паразӣт ^(sh) m., parazit ^(sh) m.
Suec: parasit ^(sv) c.
Tadjik: паразит ^(tg)
Tagal: sasandig ^(tl)
Tai: ปรสิต ^(th)
Turc: parazit ^(tr)
Txec: cizopasník ^(cs) m., parazit ^(cs) m.
Ucraïnès: парази́т ^(uk) m. ‎(parazit)
Uzbek: parazit ^(uz)
Xinès: 寄生物 ^(zh) ‎(jìshēngwù)

Adjectiu

paràsit m. ‎(femení paràsita, plural masculí paràsits, plural femení paràsites)

Que viu aprofitant-se d'un altre.
Que depèn d'una altra espècie per sobreviure.

Traduccions

Que viu o depèn d'un altre [1][2]

Alemany: schmarotzerhaft ^(de), parasitär ^(de), parasitisch ^(de)
Anglès: parasitic ^(en)
Castellà: parásito ^(es) m.
Francès: parasite ^(fr)
Italià: parassita ^(it)

Miscel·lània

Síl·labes: pa·rà·sit (3)
Anagrames: apartis, apitràs, apriats, aspirat, atrapis, pairats, partisà, patiràs

Vegeu també

Article corresponent a la Viquipèdia
Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot