palla

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /ˈpa.ʎə/ⓘ
	balear /ˈpa.ʎə/, /ˈpa.jə/
Occidental:	/ˈpa.ʎa/

• Rimes: -aʎa
• Etimologia: Del llatí palea, segle XIV.

palla f. ‎(plural palles)

1. Tija seca dels cereals, separada del gra, emprada per alimentar el bestiar o per assecar terrenys.
2. (figurat) Part d'un discurs que no conté informació d'utilitat.
3. Tub de plàstic o cartó utilitzat per xuclar una beguda del got.
4. Defecte en una pedra preciosa.

• paller
• pallola

• home de palla: persona la voluntat de la qual no compta per als altres
• bala de palla
• color de palla
• foc de palla
• dormir a la palla
• d'una palla, fer-ne un paller

palla

1. Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present d'indicatiu de pallar.
2. Segona persona del singular (tu) de l'imperatiu del verb pallar.

• Síl·labes: pa·lla (2)
• Anagrama: apall

• Article corresponent a la Viquipèdia
• Obres de referència: DIEC, DNV, GDLC, DCVB

• Pronúncia^ⓘ: /ˈpal.la/
• Etimologia: [1,2,3,4,5] Del protogermànic *balluz.[6] Del llatí pallium.

palla f. ‎(plural palle)

1. pilota
2. bola
3. (informal) ous, testicles

   In una rissa ricevette un calcio nelle palle.

   En una baralla va rebre un cop de peu als ous.

4. (informal) bola, mentida

   Stai dicendo una palla!

   Això que dius és una bola!

5. (informal) pal, plom, avorriment

   Che palla!

   Quin pal!

6. drap litúrgic

• avere le palle: tenir coratge
• essere in palla: estar en forma física o mental

• pallacanestro, impallare, pallanuoto, pallovale, pallavolo

• pallone, pallina, boccia, biglia

• Síl·labes: pàl·la (2)

• Diccionari Treccani

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈpal.la/
• Etimologia: La mateixa que pellis ‎(«pell»).

palla f. ‎(genitiu pallae)

1. roba
2. teixit

1a declinació -a, -ae

Cas	Singular	Plural
Nominatiu	palla	pallae
Vocatiu	palla	pallae
Acusatiu	pallam	pallās
Genitiu	pallae	pallārum
Datiu	pallae	pallīs
Ablatiu	pallā	pallīs