cereal

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /sə.ɾeˈaɫ/, occidental /se.ɾeˈaɫ/
• Rimes: -al
• Etimologia: Del llatí cereālis ‎(«propi del blat», literalment «de Ceres»), segle XIX, de Cerēs ‎(«deessa de l’agricultura»), de l’arrel protoindoeuropea *ḱer- ‎(«créixer»).

cereal m. ‎(plural cereals)

1. Plantes de la família de les gramínies, les quals són conreades per obtenir farina.
2. La llavor d'aquestes plantes, també anomenada gra.
3. (plural) Conglomerat de grans de gramínies amb altres ingredients que se solen prendre amb llet per a esmorzar.

• cerealista, cerealístic

• Síl·labes: ce·re·al (3)
• Anagrama: lacere

• Article corresponent a la Viquipèdia
• Obres de referència: DIEC, GDLC, DCVB, Optimot

• Homòfon: serial
• Etimologia: Del francès céréal, del llatí Cerealis, segle XIX.

cereal ‎(plural cereals)

1. cereal

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Peninsular: /θe.ɾeˈal/

Americà: alt /s(e).ɾeˈal/, baix /se.ɾeˈal/

• Rimes: -al
• Etimologia: Del llatí cereālis.

cereal m. ‎(plural cereales)

1. cereal

• Síl·labes: ce·re·al (3)
• Anagrames: alerce, celare, celaré, celera, claree, clareé, lacere, laceré, realce, realcé, recale, recalé, recela, recelá, relace, relacé

• Per a més informació vegeu l'entrada al Diccionario de la lengua española (23a edició, Madrid: 2014) sobre cereal