pus

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈpus/
• Rimes: -us
• Etimologia: Nom: cultisme del llatí pūs, segle XIX.
• Etimologia: Adverbi: del llatí plūs, segle XIII.

pus m. ‎(només en singular)

1. Substància líquida i tèrbola produïda pel cos durant processos infecciosos per bacteris.

pus

1. (mallorquí, septentrional) No més (més, en frases negatives)

• Article corresponent a la Viquipèdia
• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot

• Etimologia: Adverbi: del llatí plūs. Conjunció: del llatí post.

pus

1. més

pus

1. puix, car

• Obres de referència: DCVB, Faraudo, CIVAL

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Peninsular: septentrional /ˈpus/, meridional /ˈpuh/

Americà: alt /ˈpus/, baix /ˈpuh/, austral /ˈpus/

• Rimes: -us
• Etimologia: Del llatí pus.

pus m. o f. ‎(només en singular)

1. pus

• Habitualment masculí. En alguns països de Latinoamèrica, s'utilitza també en femení.

• purulento
• pústula

• Síl·labes: 1

• Per a més informació vegeu l'entrada al Diccionario de la lengua española (23a edició, Madrid: 2014) sobre pus

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈpys/
• Etimologia: (pendent)

pus

1. més

1. plus

1. mai

pus m. ‎(plural puses o pusi [aranès])

1. pus