punxar

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	/puɲˈʃa/
Occidental:	nord-occidental /puɲˈt͡ʃa/
	valencià /puɲˈt͡ʃaɾ/, /puɲˈt͡ʃa/

• Rimes: -a(ɾ)
• Etimologia: Del llatí vulgar *punctiare, de punctum, segle XIV.

punxar trans., pron. ‎(pronominal punxar-se)

1. Ferir-se amb una punxa.
2. Foradar amb un punxó.
3. Agafar coses fent servir un instrument que s'enclavi en allò que volem agafar.

   Volia punxar la carn amb la forquilla, però se m'ha escapat.

4. Incitar el bestiar a moure's cap endavant.
5. Posar, o fer-se posar, una injecció de medicament o vacuna.
6. Trencar-se el neumàtic d'una roda a causa d'alguna pedra esmolada o un ferro present en la carretera.
7. Marcar amb el cursor alguna cosa que es veu en la pantalla de l'ordinador.
8. Desviar la recepció d'un telèfon cap a un segon auricular.

• agullonar, fiblar, picar

• Síl·labes: pun·xar (2)
• Heterograma de 6 lletres (anprux)

• Obres de referència: DIEC, DNV, GDLC, DCVB, Optimot
• Vegeu el Diccionari de sinònims de Softcatalà-OpenThesaurus: punxar