pugna

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	/ˈpuŋ.nə/
Occidental:	nord-occidental /ˈpuŋ.na/, valencià /ˈpuɡ.na/

• Etimologia: Del llatí pugna ‎(«lluita, combat a cops de puny»), de pugnō ‎(«pugnar»), de pugnus ‎(«puny»), segle XV. Doblet de punya.

pugna f. ‎(plural pugnes)

1. Competició entre dos adversaris.

• lluita, combat, baralla, contraposició

• Síl·labes: pug·na (2)

• Obres de referència: DIEC, DNV, GDLC, DCVB

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈpʊ.ŋna/
• Etimologia: De pugnus.

pugna f. ‎(genitiu pugnae)

1. pugna, batalla
2. pugna, disputa