públic

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /ˈpub.bɫik/ⓘ, /ˈpu.βɫik/
	balear /ˈpub.bɫik/
Occidental:	nord-occidental /ˈpub.bɫik/, /ˈpu.βɫik/
	valencià /ˈpu.bɫik/

• Etimologia: Del llatí publĭcus, segle XIV.

públic m. ‎(plural públics)

1. Audiència, persones que assisteixen a un acte o espectacle.

• audiència.

públic m. ‎(femení pública, plural masculí públics, plural femení públiques)

1. Comú, que no és privat.
2. de franc
3. notori

• Persona pública = famosa o política
• Dona pública = prostituta (ús sexista a evitar)
• Servei públic= aquell que l'Estat o empreses subcontractades ofereixen als ciutadans
• del domini públic = una cosa que tothom sap

• comunitari
• obert
• col·lectiu, comunal, comú, general, universal

• privat

• Síl·labes: pú·blic (2)
• Heterograma de 6 lletres (bcilpu)

• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot