llindar

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	/ʎinˈda/
Occidental:	nord-occidental /ʎinˈda/
	valencià /ʎinˈdaɾ/, /ʎinˈda/

• Rimes: -a(ɾ)
• Etimologia: De *llimdar, de llimidar, segle XIV, de l’adjectiu llatí limitaris que en llatí vulgar s’adaptà als significats de limen ‎(«porta d’entrada») i liminaris ‎(«liminar»), creant confusió entre la peça de baix i de dalt de la porta.

llindar m. ‎(plural llindars)

1. Peça travessera de baix de la porta.
2. (tarragoní, tortosí, valencià septentrional) llinda
3. Valor extrem d’una magnitud a partir del qual canvien les seves característiques.
4. Límit de percepció d’un estímul.

• (baix de la porta) brancal, marxapeu

• Síl·labes: llin·dar (2)
• Anagrama: lladrin

• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot
• Petit Atles Lingüístic del Domini Català