llenguatge

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /ʎəŋˈɡwa.d͡ʒə/^ⓘ, occidental /ʎeŋˈɡwa.d͡ʒe/
• Rimes: -adʒe
• Etimologia: Del català antic lenguatge ja pronunciat palatalitzat, del llatí *linguāticum ‎(«manera de parlar, llenguatge»), de lingua ‎(«llengua bucal, llengua parlada»), segle XIV. Equivalent a llengua i el sufix -atge.

llenguatge m. ‎(plural llenguatges)

1. Facultat humana de comunicar-se amb un codi lingüístic compartit per una comunitat.
2. Manera d’expressar-se.
3. Terminologia pròpia d’un camp, disciplina, activitat.

• (facultat) idioma, llengua, parla, parlar
• (manera) estil

• llenguatge informàtic: Cadascun del conjunt de normes i codis que permeten comunicar-se amb un sistema informàtic.
• llenguatge de programació: Llenguatge informàtic normalment representat amb paraules, símbols i números (però que també pot ser presentat per esquemes gràfics), que permet indicar a un sistema informàtic un conjunt d'instruccions a seguir, és a dir, que permet crear programes d'ordinador.

• Síl·labes: llen·guat·ge (3)

• Obres de referència: DIEC, GDLC, DECat