lustro

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Peninsular: septentrional /ˈlus.tɾo/, meridional /ˈluh.tɾo/

Americà: alt /ˈlus.t͡s(o)/, baix /ˈluh.tɾo/

• Rimes: -ustɾo
• Etimologia: Del llatí lustrum.

lustro m. ‎(plural lustros)

1. lustre

lustro

1. primera persona del singular (yo) del present d’indicatiu del verb lustrar

• Síl·labes: lus·tro (2)
• Heterograma de 6 lletres (lorstu)

• Per a més informació vegeu l'entrada al Diccionario de la lengua española (23a edició, Madrid: 2014) sobre lustro

lustro

1. primera persona singular (io) del present d'indicatiu de lustrare

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈlʊs.troː/
• Etimologia:

Verb: Derivat de lustrum ‎(«sacrifici»).

Nom: Derivat de lustrum ‎(«prostíbul»).

lustrō ‎(1a present^?), lustrās ‎(2a present), lustrāre ‎(infinitiu), lustrāvī ‎(perfet), lustrātum ‎(supí)

1. purificar mitjançant sacrifici, jo purifico, abrillantar, jo abrillanto
2. voltar, moure's en cercle (com feia el sacerdot que efectuava el sacrifici)
3. Revisar. Passar revista el general al seu exèrcit.

• illūstrō

lustrō m. ‎(genitiu lustrōnis)

1. vagabund

3a declinació -, -is (tema cons.)

Cas	Singular	Plural
Nominatiu	lustrō	lustrōnēs
Vocatiu	lustrō	lustrōnēs
Acusatiu	lustrōnem	lustrōnēs
Genitiu	lustrōnis	lustrōnum
Datiu	lustrōnī	lustrōnibus
Ablatiu	lustrōne	lustrōnibus

• Pronúncia: /ˈlus.trɔ/
• Etimologia: De l'italià lustro.

lustro n.

1. mirall, espill

• Síl·labes: lus·tro (2)
• Heterograma de 6 lletres (lorstu)