invectiva

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /im.bəkˈti.βə/, balear /iɱ.vəkˈti.və/
Occidental:	nord-occidental /im.bekˈti.βa/, valencià /iɱ.vekˈti.va/

• Rimes: -iva
• Etimologia: (pendent)

invectiva f. ‎(plural invectives)

1. Discurs, declamació vehement o picant contra alguna persona o cosa.

• invectivar

invectiva

1. Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present d'indicatiu de invectivar.
2. Segona persona del singular (tu) de l'imperatiu del verb invectivar.

• Síl·labes: in·vec·ti·va (4)

• Labernia y Esteller, Pere. Diccionari de la Llengua Catalana ab la correspondencia castellana y llatina., Tom II, Barcelona, 1840.
• FIGUERA, Pere Antoni. Diccionari Mallorquí-Castellà, Palma, 1840.
• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Peninsular: \im.bekˈti.βa\

Americà: alt /im.bekˈti.ba/, baix \iŋ.bekˈti.βa\, austral \im.bekˈti.βa\

• Rimes: -iba
• Etimologia: (pendent)

invectiva f. ‎(plural invectivas)

1. invectiva

• Síl·labes: in·vec·ti·va (4)