hàbit

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈa.βit/
• Etimologia: Del llatí habitus, segle XIV.

hàbit m. ‎(plural hàbits)

1. Roba religiosa que cobreix tot el cos a mode de vestit.
2. habitud

• costum, pràctica
• costum, rutina
• rutina, ús

• Síl·labes: hà·bit (2)