flirteig

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /fɫirˈtɛt͡ʃ/
	balear /fɫiɾˈtət͡ʃ/, /fɫirˈtɛt͡ʃ/
Occidental:	/fɫiɾˈtet͡ʃ/

• Rimes: -ɛtʃ
• Etimologia: De flirtejar i Ø, calc del castellà flirteo.

flirteig m. ‎(plural flirteigs o flirtejos)

1. flirt

flirteig

1. (balear) Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de flirtejar.

• Síl·labes: flir·teig (2)
• Anagrames: flirtegi, flirtegí

• Obres de referència: DIEC, GDLC