fetge
Català
[modifica]-
- Informal: /ˈfe.t͡ʃe/
- Rimes: -edʒe
- Etimologia: Del llatí vulgar *feticu(m), metàtesi de fīcātum, de ficus («figa»), per la locució iecur ficatum («fetge engreixat amb figues»), segle XIII.
Nom
[modifica]fetge m. (plural fetges)
- Òrgan i glàndula del cos humà i d'altres animals, encarregat de funcions digestives (segrega bilis), participa en el metabolisme, sintetitza la proteïna del plasma, emmagatzema vitamines, etc.
Traduccions
[modifica]Òrgan
- Alemany: Leber (de) f.
- Anglès: liver (en)
- Basc: gibel (eu)
- Belarús: пе́чань (be) f. (pétxan)
- Castellà: hígado (es)
- Danès: lever (da) c.
- Eslovac: pečeň (sk) f.
- Eslovè: jetra (sl) n. pl.
- Esperanto: hepato (eo)
- Estonià: maks (et)
- Feroès: livur (fo) f.
- Finès: maksa (fi)
- Francès: foie (fr)
- Friülà: fiât (fur)
- Gallec: fígado (gl) m.
- Grec: ήπαρ (el) n. (ípar), συκώτι (el) n. (sikoti)
- Grec antic: ἧπαρ (grc) n. (hêpar)
- Hebreu: כָּבֵד (he) m.
- Hongarès: máj (hu)
- Indonesi: hati (id)
- Islandès: lifur (is) f.
- Italià: fegato (it) m.
- Japonès: 肝臓 (ja)
- Llatí: iecur (la) n.
- Macedoni: џигер (mk) m.
- Neerlandès: lever (nl) f.
- Occità: fetge (oc) m.
- Polonès: wątroba (pl) f.
- Portuguès: fígado (pt) m.
- Quítxua: kipcan (qu)
- Retoromànic: fio (rm) m.
- Romanès: ficat (ro) n.
- Rus: пе́чень (ru) f. (petxen)
- Sard: fícadu (sc)
- Serbocroat: јетра (sh), jetra (sh)
- Sicilià: ficatu (scn) m.
- Suahili: ini (sw)
- Suec: lever (sv) c.
- Turc: karaciğer (tr)
- Txec: játra (cs) n. pl.
- Wolof: res (wo)
- Xinès: 肝 (zh) (gān)
Miscel·lània
[modifica]- Síl·labes: fet·ge (2)
Vegeu també
[modifica]- Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot
- Petit Atles Lingüístic del Domini Català