[go: up one dir, main page]

Vés al contingut

fart

De Viccionari

Català

[modifica]
  • Pronúncia(i): /ˈfart/
  • Rimes: -aɾt
  • Etimologia: Del llatí fartus, participi de farciō ‎(«farcir»), segle XV. Doblet de farcit per via analògica.

Adjectiu

[modifica]

fart m. ‎(femení farta, plural masculí farts, plural femení fartes)

  1. Que ha menjat en excés.
  2. Fastiguejat d’una cosa per l’excés.
    Estic fart del seu egoisme.

Sinònims

[modifica]

Derivats

[modifica]

Traduccions

[modifica]

fart m. ‎(plural farts)

  1. Excés de menjar.
  2. Acció feta en gran quantitat.
    S’ha fet un fart de riure.

Sinònims

[modifica]

Compostos i expressions

[modifica]

Traduccions

[modifica]

fart m. ‎(plural farts, femení farta)

  1. fartaner
    Ets un fart, estàs tot el dia menjant.

Verb

[modifica]

fart

  1. (balear) Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de fartar.

Variants

[modifica]

Miscel·lània

[modifica]
  • Síl·labes: 1

Vegeu també

[modifica]

Anglès

[modifica]
  • Pronúncia: /fɑːt/
  • Etimologia: Del protogermànic fertaną, del protoindoeuropeu *perd-.

fart ‎(plural farts)

  1. pet

Compostos i expressions

[modifica]
  • old fart: vell antiquat

Verb

[modifica]

fart ‎(3a persona singular present farts, gerundi farting, passat i participi farted)

  1. petar-se