falç

Català

Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈfaɫs/
Rimes: -als
Homòfons: falçs, fals
Etimologia: Del llatí falx, segle XIV.

Nom

falç f. ‎(plural falçs)

Instrument corb de ferro amb dents i mànec per a segar.

Sinònims

fals (arcaisme)

Traduccions

Albanès: drapër ^(sq) m.
Alemany: Sichel ^(de) f.
Anglès: sickle ^(en)
Àrab: مِنْجَل‎ ^(ar) m.
Armeni: մանգաղ ^(hy) ‎(mangakh)
Basc: igitai ^(eu)
Belarús: серп ^(be) m. ‎(serp)
Búlgar: сърп ^(bg) m. ‎(sarp)
Castellà: hoz ^(es)
Coreà: 낫 ^(ko) ‎(nat)
Danès: segl ^(da) c.
Eslovac: kosák ^(sk) m., srp ^(sk) m.
Eslovè: srp ^(sl) m.
Esperanto: falĉileto ^(eo)
Estonià: sirp ^(et)
Finès: sirppi ^(fi)
Francès: faucille ^(fr)
Gallec: fouce ^(gl) f., fouciño ^(gl) m.
Gal·lès: cryman ^(cy) m.
Georgià: ნამგალი ^(ka) ‎(nàmgali)
Grec: δρεπάνι ^(el) n. ‎(drepani)
Grec antic: δρέπανον ^(grc) n. ‎(drépanon)
Hebreu: מַגָּל‎ ^(he) m.
Hindi: दरांती ^(hi) f.
Hongarès: sarló ^(hu)
Ídix: סערפּ‎ ^(yi) m.
Indonesi: arit ^(id), sabit ^(id)
Irlandès: corrán ^(ga) m.
Italià: falcetto ^(it) m., falce ^(it) f.
Japonès: 鎌 ^(ja)
Kazakh: орақ ^(kk) ‎(oraq/orakh)
Kirguís: орок ^(ky) ‎(orok)
Laosià: ກ່ຽວ ^(lo)
Letó: sirpis ^(lv) m.
Lituà: pjautuvas ^(lt) m.
Llatí: merga ^(la), messoria falx ^(la)
Luxemburguès: Séchel ^(lb) f.
Macedoni: срп ^(mk) m.
Maori: toronaihi ^(mi)
Neerlandès: sikkel ^(nl) f., zichel ^(nl) f.
Noruec: sigd ^(no) m.
Occità: fauç ^(oc) f.
Paixtu: رمبي ^(ps) m.
Persa: داس ^(fa)
Polonès: sierp ^(pl) m.
Portuguès: foice ^(pt) f.
Quítxua: ichhuna ^(qu)
Romanès: seceră ^(ro) f.
Rus: серп ^(ru) m. ‎(serp)
Sard: falche ^(sc)
Serbocroat: срп ^(sh), srp ^(sh) m.
Suahili: mundu ^(sw)
Suec: skära ^(sv) c.
Tadjik: дос ^(tg)
Tagal: karit ^(tl), yatab ^(tl)
Tai: เคียว ^(th)
Tàtar: урак ^(tt)
Telugu: కొడవలి ^(te)
Turc: orak ^(tr)
Txec: srp ^(cs) m.
Ucraïnès: серп ^(uk) m. ‎(serp)
Urdú: ہنسیا‎ ^(ur) m.
Uzbek: o'roq ^(uz)
Való: seye ^(wa) f.
Vietnamita: liềm ^(vi)
Xinès: 鐮刀 ^(zh) ‎(镰刀, liándāo)

Vegeu també

Article corresponent a la Viquipèdia
Obres de referència: DIEC, GDLC, DCVB
Labernia y Esteller, Pere. Diccionari de la Llengua Catalana ab la correspondencia castellana y llatina., Tom I, Barcelona, 1864.
FIGUERA, Pere Antoni. Diccionari Mallorquí-Castellà, Palma, 1840.