furtava

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /furˈta.βə/, balear /fuɾˈta.və/
Occidental:	nord-occidental /furˈta.βa/
	valencià /fuɾˈta.va/, /fuɾˈta.βa/

• Rimes: -ava

furtava

1. Primera persona del singular (jo) de l'imperfet d'indicatiu de furtar.
2. Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperfet d'indicatiu de furtar.

• [1] furtavi, furtaia
• [2] furtaia

• Síl·labes: fur·ta·va (3)
• Anagrama: trufava