furtàreu

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /furˈta.ɾəw/, occidental /fuɾˈta.ɾew/
• Rimes: -aɾew

furtàreu

1. (literari) Segona persona del plural (vosaltres, vós) del passat simple de furtar.
2. (valencià) Segona persona del plural (vosaltres, vós) de l'imperfet de subjuntiu del verb furtar.

• [2] furteguéssou, furtéssiu, furtésseu, furtàssiu, furtàsseu

• Síl·labes: fur·tà·reu (3)
• Anagrames: trufareu, trufàreu