fullat

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /fuˈʎat/
	balear /fuˈʎat/, /fuˈjat/
Occidental:	/fuˈʎat/

• Rimes: -at
• Homòfon: follat
• Etimologia: De fullar, segle XIV.

fullat m. ‎(femení fullada, plural masculí fullats, plural femení fullades)

1. Que ha tret fulla.
2. Fet de fulls.

• fullós

fullat

1. Participi masculí singular del verb fullar.

• Síl·labes: fu·llat (2)
• Anagrama: llufat

• Obres de referència: DIEC, GDLC, DCVB